Narrador multiselectiu
El tempsAcció limitada a un període breu, un bienni.S’estructura en un paral·lelisme cronològic: cada part, oberta i tancada sempre a la tardor, dura un any. Arribada Laura: una tarda assolellada de setembre-tragèdia filla: novembre (any després)-fugida Laura: a última hora d'un dia de novembre (segon any).El clímax emocional queda contrabalançat amb l'entrada en escena del “nebot de París” de mossèn Ferro Vell: la desconsolada heroïna troba en el Pere, més que un amant, un clau roent on agafar-se-A l’engròs, és una narració lineal, interrompuda sovint per flashbacks, però sense distorsionar el tempsEl narrador A 1vista, es tracta d’un narrador extern omniscient (tercera persona). Però el narrador realitza un munt de comentaris i judicis a propòsit de Comarquinal i del seu clergat. El narrrador utilitza la ironia per denunciar.Ni Laura s'escapa del judici negatiu; el narrador tendeix a subratllar-ne la curtesa de vista, la visió parcial de la realitat que l'envolta i la incomprensió respecte als mòbils que dicten les actuacions dels altres.L’omnisciència és restringida perquè focalitza la narració en un punt de vista especialment, el de la Laura: veiem la realitat a través de la seva mirada; el microcosmos narrat se'ns representa tal com ella el percep. I Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs: ? estil directe: converses, enunciats literals dels personatges) ? estil indirecte: verbs de dicció: “va dir que...” ? estil indirecte lliure: manté la tercera persona però prescindeix dels verbs de dicció; la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. El lector confon les veus del narrador i personatge; s'acosten tant que no s'endevina qui parla. Només insinuen el canvi al pla intern certes fórmules típiques de l'oralitat: interrogacions, exclamacions, repeticions i comparacions subjectives. ? monòleg interior: l'utilitza de forma moderada, són d'extensió breu. - Ús de la memòria involuntària de Proust. L'escriptor francès Marcel Proust en fa ús d'aquest recurs a la seva obra A la recerca del temps perdut (1908). Una magdalena sucada en til·la, mobilitza, a través d'un estímul sensorial el record, que sobrevé automàticament, sense reclamar-lo. En el cas de la Laura, no és el gust sinó la vista i l'oïdales que activen els seus records de BarcelonaEls temes Descripció i denúncia social del món petitburgès rural: classicisme, sexisme, paràlisi, intolerància, hipocresia, males llengües, religiositat fingida, beateria. Una estricta jerarquia de castes impossibilita la mobilitat social.