La Narrativa Catalana de Postguerra (1939-1970)

Narrativa de postguerra: context i conseqüències

La pèrdua de la guerra va provocar l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació dels organismes culturals. Es van abolir les institucions democràtiques, els partits polítics i els sindicats, sense llibertat d'associació, de premsa ni de pensament o expressió. Per això, la producció de la postguerra fou catastròfica i la cultura valenciana va patir un procés intens d'espanyolització.

Alguns escriptors van patir deportacions o penes de presó, la qual cosa va provocar nombrosos exilis. La dictadura de Franco va tallar l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil i els que van començar a escriure a partir de 1939 es van trobar amb un panorama desolador, sense referents culturals.

Una producció narrativa aïllada i endarrerida

Estàvem mancats d'escriptors, d'editors i de lectors, i aïllats dels models exteriors. Això va provocar que la producció narrativa valenciana continuara sent tradicional i endarrerida respecte a la narrativa moderna. Durant els primers vint anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les que responien a diferents models:

• Realisme vuitcentista: com L'ambició d'Aleix (1960), d'Enric Valor.
• Novel·la rosa: obres de caràcter melodramàtic o sentimental, com les de Maria Ibars.
• Inquietuds catòliques o socials.

La represa cultural dels anys seixanta

Als anys seixanta, com a conseqüència de la recuperació econòmica, s'accentuà la represa cultural, tot i haver de salvar una quantitat enorme d'obstacles. El franquisme, pressionat per la política internacional, hagué d'acceptar una petita liberalització de la vida pública i cultural.

Tendències i obres destacades

Fins a la fi de la dècada dels seixanta, els nostres narradors van conrear sobretot la novel·la psicològica i la realista, amb algunes característiques peculiars, com la referència constant a la Guerra Civil. En són exemples obres molt destacades com La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Incerta glòria, de Joan Sales.

També es van escriure novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat, com veiem a Els horts, de Martí Domínguez Barberà, o en l'obra de Llorenç Villalonga, on es narra la vida de don Toni de Bearn, un vell aristòcrata il·lustrat, enciclopedista i escèptic de la Mallorca rural del segle XIX.