Narrativa Catalana de Postguerra i Exili: Autors Clau i Enric Valor

1. Context Sociolingüístic i Narrativa Catalana (1939-1970)

Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien com a objectius la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’Estat pel castellà. Ningú no ha fet més que Franco per la implantació del castellà. En 30 o 40 anys el català va perdre més terreny que en 3 o 4 segles. Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament.

L'Exili i la Represa Literària

Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’exiliar. Gent de totes les generacions i tendències, com Carles Riba i Mercè Rodoreda. Alguns van morir a l’exili, però amb el pas del temps la majoria van tornar al país. En l’exili, els catalans es van incorporar a revistes ja existents o bé se’n van crear de noves, com Quaderns de l’exili o Pont blau.

Després del 1939, la novel·la catalana reapareix lentament. Ho fa primerament a l’exili, però els novel·listes exiliats prefereixen editar les seves obres a Catalunya. Un pas ben important es va fer el 1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el Premi Joanot Martorell de novel·la.

Trets de la Literatura d'Exili

• La literatura es fa a partir de l’experiència.
• Inclou l’enyorament, el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
• A més, denuncia la guerra i les seves conseqüències.

A pesar de la continuïtat de la censura, el contacte dels escriptors amb el públic es va dinamitzar progressivament a partir dels anys 50. Durant aquesta dècada es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen la narrativa que es publica, que evita el començament directe de la realitat i opta per explicar-la per mitjà de la simbologia i del mite.

Altres autors opten per una literatura imaginativa o fantàstica, que pot llegir-se metafòricament depenent de la realitat compartida per novel·listes i lectors. Una altra tendència important és la novel·la psicològica.

Autors Clau de la Narrativa de Postguerra

Llorenç Villalonga

L’obra s’explica en funció de la seva terra, Mallorca, i de la seva crítica social a l’aristocràcia illenca. Hi destaquen:

• Mort de dama (caricatura esperpèntica d’un món tradicional en vies d’extinció).
• Bearn (idealització mítica).
• La sala de les nines.

Pere Calders

Destaca especialment com a escriptor de contes, com El primer arlequí o Cròniques de la veritat oculta, on fa una crítica de la vida anodina i quotidiana a través de la contraposició de la veritat oficial i oculta. Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es repeteix. L’escenari quotidià d’aquestes històries no ens remet a cap lloc concret. També va conrear el subgènere dels microrelats, que es caracteritza per l’extensió molt breu i sense espai per a desenvolupar cap història complexa.

Manuel de Pedrolo

Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista. La seva producció recull centenars d’articles periodístics, unes quantes peces teatrals i l’obra novel·lística de més gruix de la nostra literatura. Tracta els gèneres des de tots els punts de vista, en què assaja tota classe de tècniques i experiments formals. Malgrat que ha transitat per tots els gèneres, la novel·la ha estat la part més important de la seva obra.

Teresa Pàmies

La seva obra de tendència documental és un testimoni viu de la Guerra Civil i de l’exili. Entre els seus llibres destaquen La filla dels presos i Testament a Praga.

Joan Perucho

Primerament com a poeta i posteriorment com a novel·lista, la seva obra ha estat marcada per la fabuació de mons imaginaris. Elements habituals en la seva prosa són la fantasia, la mitologia i la curiositat històrica, amb els quals ha construït un espai literari allunyat de la realitat. La seva obra narrativa característica va començar amb el conte Amb la tècnica.

Maria Aurèlia Capmany

Autora prolífica de novel·la, teatre i assaig; el teatre, però, va ser una de les seves passions, com a autora, com a pedagoga i com a intèrpret.

Altres Narradors Valencians

Miquel Adlert, Beatriu Civera, Maria Beneyto, Martí Domínguez.

2. Enric Valor: Compromís i Obra

Nascut a Castalla, durant els anys de la dictadura franquista la vocació narrativa de Valor va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País Valencià. Va estudiar econòmiques a Alacant, encara que tan sols li va servir per conèixer les obres de Marx i adquirir una consciència social.

Durant la II República s’hi implica de manera apassionada a través del periodisme, i entra en contacte amb diferents publicacions d’esquerres. També inicia els seus primers contactes amb els grups valencianistes. Aquests seran els primers passos en un compromís cívic amb el valencianisme cultural i polític que anirà traduint-se en accions per la normalització lingüística i l’extensió social de la llengua. Entrà en contacte amb Carles Salvador i Josep Giner, que foren figures determinants per a ell.

Durant la postguerra, casat i residint a València, es trobà una ciutat molt diferent de la que havia deixat per anar-se’n al front: la dictadura franquista hi havia eradicat pràcticament el valencianisme polític i lingüístic. Però a finals dels quaranta, Valor entrà a formar part de la tertúlia de Casp i Adlert, que serien els fundadors del Grup Editorial Torre, i on trobaria contacte amb Fuster, Estellés i Sanchis Guarner. I enmig d’aquella clandestinitat acordarien redreçar el valencià i convertir-lo en una llengua literària i normal per a tots els àmbits i usos. Prompte serà empresonat a la presó Model de València, on Valor farà classes de valencià als companys presos, i escriurà. Els darrers anys de la seva vida estigueren farcits dels deguts reconeixements i premis.

Projecció Literària d'Enric Valor

Podem dividir la seva projecció literària en tres parts:

1. L'Estudi de la Llengua

La primera, en la qual estudia la llengua amb obres com: Millorem el llenguatge i La flexió verbal. També va col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear.

2. La Narrativa Realista

La segona és la narrativa realista, que està dividida en dos blocs:

• Novel·les de l’heroi individual: Centrades en l’anàlisi dels conflictes individuals del protagonista (Ex.: La idea de l’emigrant i L’ambició d’Aleix).
• Novel·les d'heroi col·lectiu: L’heroi individual és substituït per un protagonista col·lectiu, representat pels nuclis familiars analitzats per mitjà del pas del temps.

La trilogia del Cicle Cassana (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó) va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu i va saber dotar de profunditat psicològica els seus personatges. Va construir un retaule ambiciós i complex del primer terç del segle XX al País Valencià.

3. La Rondalla

La tercera és la rondalla. Les rondalles es poden dividir en tres tipus:

• Rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l’heroi a arribar al seu fi.
• Rondalles de costums: Reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa.
• Rondalles d’animals: Els personatges són animals humanitzats, les més pròximes a les faules.

Característiques de les Rondalles de Valor

• La història se situa en uns espais valencians concrets.
• No hi ha només un treball de recopilació propi del folklorista, sinó un acte de creació literària.
• Hi ha una preocupació lingüística: utilitza un llenguatge popular però correcte amb un vocabulari ric.
• Hi ha una selecció de rondalles d’acord amb criteris de “bon gust”.