Narrativa de Preguerra: Soldevila, Llor, Pla, Rodoreda i Calders

Narrativa de Preguerra: Carles Soldevila, Miquel Llor, Josep Pla, Mercè Rodoreda i Pere Calders

Carles Soldevila

Dedicat a les lletres i a tot tipus de registres de la narrativa. Les seves obres formen una trilogia.

• Incorporà les innovacions europees.
• Anàlisi psicològic (amb personatges femenins).
• Monòleg interior.

• Fanny
• Eva
• Valentina

Miquel Llor

Personatges sensibles, ofegats per un ambient social mediocre i advers que aboca a la incomprensió i marginació, amb una vida amorosa i sexual insatisfactòria i conflictiva.

• Laura a la ciutat dels sants
• Es situa a Vic.
• Paisatge moral hipòcrita, hostil i resclosit.
• Protagonista: Personalitat sensible enfrontada a la incomprensió de l’entorn que li és advers.
• Aprofundeix en els sentiments dels personatges (especialment en els seus aspectes sexuals).

Josep Pla

Periodista i gran descriptor (no li importava l’argument).

“És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina”.

No segueix la tradició noucentista (tot i ser-ne de formació). Vetllava per la representació del món real. Només acceptava la literatura que partia de la realitat. Tots els seus escrits són fruit de l’experiència vital i responen al desig de descriure la societat de la qual formava part. Només té dues novel·les. Va escriure sobre tot el que va observar al llarg de la vida.

Obra literària: Dietari interminable

• Dietaris i memòries: El quadern gris
• Biografies i retrats: Homenots
• Llibres de viatges i guies turístiques
• Narracions: El carrer estret
• Assaigs: Els pagesos

Homenots: Personatges destacats de la vida catalana de l’època. Fa una descripció del món i la combina amb autobiografia. Relacionada amb la seva terra (l’Empordà). Va combinar i barrejar gèneres.

Mercè Rodoreda

Obres de joventut: Anteriors a la fi de la Guerra Civil.

• Aloma
  • Narrativa psicològica i simbòlica.
  • Dones que es converteixen en víctimes passives en mantenir relacions sexuals amb homes.
  • Protagonista: Adolescent que entra al món dels adults arran d’una relació amorosa amb un home madur. La relació és frustrant i es converteix en un ésser solitari, somiador i desencisat.

Obres de maduresa: Exili

• La plaça del diamant
  • Novel·la més important, amb la qual es consagra com autora reconeguda arreu del món.
  • Univers simbòlic que caracteritza la narrativa de l’època.
  • Protagonista: Natàlia (Colometa). Ja indica la importància dels símbols (coloms).
  • Procés de maduresa d’una dona des del propi record (escriptura parlada).
  • Ús del monòleg interior.

Obres de vellesa

• La meva Cristina i altres contes
  • Món mític impregnat de fantasia. Tracta la metamorfosi.
• Mirall trencat
  • Novel·la tancada que explica la formació, ascensió, davallada i desaparició d’una família.
  • Mirall: Reflecteix la realitat; el pas del temps.
  • La història s’acaba quan es trenca el mirall i la família abandona la torre.
  • Símbols: Aigua, infantesa, arbre i jardí.

Pere Calders

Va estar exiliat a Mèxic i va tornar a Catalunya.

• Cròniques de la veritat oculta (producció a l’exili)
  • Expressió de la seva actitud filosòfica davant la vida: Realitat aparent de les coses i realitat oculta.
  • Realitat evident: Punt de partida d’un vessant més profund de la realitat global (somni, fantasia, il·lusió... més eficaços per accedir a la veritat).
  • Situacions rutinàries trencades per un fet extraordinari.
  • Llenguatge col·loquial.
  • Efecte humorístic.

El retorn a Catalunya

• L’ombra de l’atzavara: Ambient mexicà i pròxim al realisme històric.
• Aquí descansa Nevares

Darreres obres

• Projecció pública de les seves obres.
• 1978: Dagoll Dagom estrenà una adaptació teatral de contes de Calders amb títol Antaviana.
• 1986: Premi d’Honor a les Lletres Catalanes.
• Invasió subtil i altres contes
• De teves a meves: Abundant activitat periodística.