La Narrativa Rural Modernista de Víctor Català

Víctor Català i la Narrativa Rural Modernista

Juntament amb Raimon Caselles i Josep Pous i Pagès, Víctor Català és un dels màxims representants de la narrativa rural modernista.

Va néixer al poble de l'Escala, escenari de les seves obres. Víctor Català és el pseudònim que va adoptar l'escriptora Caterina Albert i Paradís arran de l'escàndol provocat pel seu conte La Infanticida als Jocs Florals d'Olot. El jurat va quedar commocionat en descobrir que aquell relat tan escabrós l'havia escrit una dona i, a partir de llavors, va signar les obres amb el pseudònim.

És una artista polifacètica que va conrear la pintura, l'escultura, la poesia i el teatre, però destacà especialment en el camp de la narrativa. La seva producció narrativa es pot dividir en tres etapes:

Primera etapa (1902-1907): El Modernisme

És l’etapa de major qualitat literària. Els seus Drames rurals són narracions curtes que expliquen els elements tràgics i negres de la vida rural. També va escriure Ombrívoles i Caires vius, però l'obra més important d’aquesta etapa i de la seva producció és Solitud, la novel·la modernista per excel·lència.

Narra la inadaptació de la protagonista, l’ermitana Mila, a la muntanya, fet que provoca l’automarginació i la solitud per tal de no dissoldre’s en la massa indiferenciada de la Natura. Hi viu el seu fracàs matrimonial amb el seu marit, que fa d'ermità, i decideix abandonar-lo. Els personatges presenten una gran força simbòlica i formen antítesis:

• Gaietà, el Pastor: representa l’adaptació al medi i simbolitza la puresa, la bondat i la fortalesa de la muntanya.
• L'Ànima: representa la brutalitat i la crueltat del camp.
• L'ermità: simbolitza la covardia, el materialisme i l'apatia.
• La Mila: és l'heroïna típicament modernista.

La visió del món rural és absolutament pessimista, perquè és habitat per personatges primaris i brutals. La novel·la presenta una estructura fragmentada (cada capítol sembla una entitat autònoma), que s’explica perquè l’autora inicià la seva carrera amb la narrativa breu i l’hagué de publicar per fascicles a la revista Joventut.

Segona etapa (1918-1930): Nous horitzons

És una etapa emmarcada per les obres Un film (3.000 metres) i Contrallums. En aquest període, l'autora assaja noves formes narratives (noucentistes) sense èxit.

Tercera etapa (1950-1951): Postguerra

Comprèn els dos volums de narracions Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951), on l'escriptora s’allunya de la cruesa dels llibres anteriors.