De la necessitat a l'hàbit: hàbits i rutines a l'educació infantil

De la necessitat a l'hàbit

Guia per a l'educació infantil

Els primers anys de vida, les persones adultes assumeixen la responsabilitat de quan i com els infants poden fer o deixar de fer les coses. A mesura que creixen, mostrant capacitat i que poden i volen fer les coses per si mateixos, els adults permetran i potenciaran aquestes necessitats, millorant així la seva autonomia. Aquests aspectes d'intervenció educativa són clau en la primera infància i la base del desenvolupament de l'infant en aquesta etapa.

Conceptes

Habilitat: Capacitat o possibilitat física, psíquica i motriu de realitzar una acció i resoldre una situació determinada de la millor manera possible.

• Habilitat d'execució: Conductes que depenen de la capacitat motriu. Implica certa força i aprensió motriu, i cert nivell de desenvolupament de coordinacions manual i oculomanual. Exemple: quan l'infant aprèn a menjar, ha de saber agafar la cullera i ficar-se-la a la boca.
• Habilitat de planificació: Habilitat de tipus cognitiu, comprensió, reconeixement i planificació d'accions.

Hàbits: Disposicions estables de conducta adquirides per repetició. L'establiment d'una rutina facilitarà l'adquisició de l'hàbit. Automatització d'una habilitat que s'executa automàticament. Existeix un hàbit quan s'executa la conducta apresa de manera adequada i sense control extern. Donen seguretat, ordre, estabilitat i sentit, fomentant la responsabilitat i generant tranquil·litat i estabilitat emocional.

Els hàbits són:

• Constants: elaboren un marc d'actuació consolidat.
• Flexibles: adaptables a les característiques de l'entorn.

Els hàbits passen a formar part de la nostra identitat personal. L'infant valorarà més les habilitats adquirides a mesura que l'ambient li resulti estimulant i gratificant respecte a les seves habilitats.

L'ambient afavoreix que l'infant posi en pràctica i enriqueixi les seves habilitats. L'hàbit té la finalitat de crear una conducta estable, regular, dinàmica i capaç d'adaptar-se a situacions iguals, habituals, noves i canviants.

En l'hàbit d'alimentació, és important que l'adult actuï amb responsabilitat i estabilitat, i en un entorn tranquil i relaxant. És important l'actitud dels adults i les relacions afectives entre l'infant i l'adult, així com l'ordre espacial i temporal.

Procés dels hàbits en general:

1. Fer la conducta que manifesti l'hàbit.
2. Fixar-la mitjançant repeticions.
3. Incrementar l'estabilitat de la conducta durant el desenvolupament.

Per formar l'hàbit, l'adult ha d'intervenir sobre l'infant i l'entorn, basant-se en les normes següents:

• Repetició de la conducta.
• Variació de contextos o situacions.
• Motivació: sentit en la repetició tant dels seus propis actes com dels models.
• Imitació de conductes dels models significatius (pare, educador).
• Generalització i transferència, fonamentals per formar l'hàbit i dur-lo a terme després que la conducta s'hagi fixat.

Rutines: Activitats que, atesa la seva repetició, s'aprenen a realitzar diàriament de manera regular. Mantenir-les proporciona un marc estructurador que permet reconèixer i organitzar l'entorn.