Necessitats i emocions: una visió psicològica
Necessitats deficitàries
Les necessitats deficitàries són les següents: Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, sexe, etc. Necessitats de protecció i seguretat. Necessitats d’estimació i acceptació. Necessitats de valoració. NECESSITAT DE CREIXEMENT: pròpies de l'autorealització. Una persona no s'atura quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja satisfer la necessitat següent i així successivament, sempre vol anar més enllà.
Necessitats fisiològiques base de la piràmide de les motivacions. Són necessitats que compartim amb els animals i són clarament imprescindibles per a la supervivència. Necessitats de protecció i seguretat fan referència a la protecció de perills tant físics com psíquics. Són necessitats fonamentals durant la infància i durant tot el procés de creixement. Necessitats d’estimació i acceptació són un grau superior que explica els motius de les conductes humanes. Ser estimat pels altres i pertànyer a un grup són aspectes que Maslow considera fonamentals per poder autorealitzarse. M adverteix del risc de dependre massa dels altres. Necessitats de valoració: fa referència a la recerca d'autoestima, és un fonament bàsic per a la supervivència psíquica. Necessitats d’autorealització: procés individual que consisteix en el desenvolupament integral de les possibilitats personals.
Emocions
EMOCIONS: s'emmarquen en el terreny de l'afectivitat, un aspecte del psiquisme que està relacionat amb els sentiments, amb l'estat anímic de la persona. Podem definir l'emoció com un estat anímic intens, però no durador, que genera una reacció corporal com per exemple llàgrimes, tensió muscular, rialles, vermellor en el rostre, suor freda, augment de les pulsacions, etc. el sentiment és un estat afectiu persistent. Ekman i l'expressió de les emocions: Paul Ekman va demostrar que certes expressions facials de les emocions són iguals en totes les societats i cultures. Conclou que existeixen emocions que tenen una expressió facial universal independentment de la cultura, i que tenen un comportament genètic. El seu estudi mira de contrastar la info verbal amb les microoexpressions facials per tal de determinar possibles incoherències i, aquests s'engloben en la comunicació no verbal. Destaquen la CINÈSIA: ve a ser el llenguatge del cos. Estudia el conjunt dels signes del comportament emesos, tant de manera natural com cultural. Constitueix com una gramàtica dels gestos. Proxèmica: estudia la significació de les distàncies per a la comunicació humana. Es basa en el fet que també emprem l'espai per a comunicar-nos.