Necrosi, apoptosi i inflamació: conceptes clau de patologia

Patologia cel·lular, inflamació i control del dolor

1. Defineix necrosi i apoptosi

Necrosi i apoptosi són lesions irreversibles de la cèl·lula, però es produeixen de manera diferent.

NECROSI: pèrdua de la integritat de la membrana cel·lular; la cèl·lula es dissol a causa d'una lesió lenta provocada per l'acció enzimàtica.

APOPTOSI: mort programada de la cèl·lula davant d'una lesió que no es pot reparar, com un dany de l'ADN. Perquè la lesió no es perpetuï, el programa del suïcidi cel·lular s'activa, la membrana es manté intacta fins a la fagocitosi pels macròfags.

2. Explica breument els 5 signes de la inflamació

La inflamació es caracteritza per cinc signes:

ENROJOLAMENT (eritema): rubor a la zona, s'incrementa el flux sanguini per reparar la lesió.

CALOR: augment de la calor a la zona, mecanisme del sistema immunitari; augmenta la temperatura corporal per eliminar el microorganisme infecciós.

DOLOR: el sistema nerviós avisa a través dels nervis de la lesió; augmenta la percepció del dolor a la zona a causa d'un increment de la temperatura.

EDEMA: s'incrementa el flux intersticial per produir la inflamació.

PÈRDUA DE FUNCIÓ: la zona lesionada perd la funció. Per exemple, un esguince de turmell per inflamació.

3. Explica breument el procés d'inflamació aguda

La lesió aguda apareix en 3 fases:

REACCIÓ VASCULAR: els mastòcits reben informació de la lesió i segreguen histamina, que provoca vasodilatació, augmenta el flux sanguini i la permeabilitat, i afavoreix la sortida de proteïnes plasmàtiques.

RESPOSTA CEL·LULAR: es produeix una aglutinació de neutròfils per quimiotaxi.

Perquè responguin, les citocines produeixen la fagocitosi. Posteriorment, són substituïts pels macròfags, que fagociten l'agent en cas de ser infecciós.

FINAL: la inflamació pot passar a ser crònica, infecció (abscés, pus), fibrosi o (regeneració, reparació, cicatrització).

4. Nivells de bloqueig del dolor (2 nivells)

SISTEMA D'ANALGÈSIA: inhibeix i diferencia la intensitat i importància del dolor segons l'origen i la intensitat.

Medul·la (via dorsal): el cervell presta atenció a altres coses evitant el dolor.

Tronc encefàlic: modula un conducte per no sentir dolor.

Còrtex-perisilví-hipotàlem

SISTEMA OPIACI ENDÒGEN DEL SNC: l'organisme genera una gran quantitat d'endorfines i dinorfines que provoquen una gran analgèsia.

5. p53: breu descripció, mecanisme d'acció sobre el genoma i possibles desenllaços

p53 és un protector cel·lular i supressor tumoral, que regula i repara l'ADN. Si arriba un estímul estressor, com radiació UV o activació d'oncogen, la p53 s'activa amb una funció intranuclear, entra dins del nucli i identifica l'error en el genoma. Quan és identificat, s'intenta arreglar per a l'activitat cel·lular. Si no és possible, programa l'apoptosi.

També és un inhibidor de l'angiogènesi (creació de vasos nous que produeixen la cèl·lula cancerígena per alimentar-se).

6. Defineix prió, virus i bacteri

PRIÓ: agregat de proteïnes amb capacitat de modificar la proteasa de les proteïnes de l'hoste. S'ingereixen per via digestiva i tenen afectació en el SNC, sobretot en el cervell. Actuen de forma semblant als virus.

VIRUS: paràsits intracel·lulars obligats amb ADN o ARN. No es repliquen. Dotats de transcriptasa inversa, són capaços de convertir ADN o ARN i introduir-se a la cèl·lula hoste i replicar-se.

BACTERI: cèl·lula procariota (sense nucli) que depèn de l'hoste per a la seva divisió. Es poden classificar de moltes maneres (tinció de Gram, necessitat d'O2), però és comú la relació que aprofita amb l'hoste.

}

(Nota: el JSON anterior conté un caràcter de tancament addicional; el valor vàlid és el mostrat a continuació.)

{