Neorealisme Italià: Origen, Context i Característiques Clau
El neorealisme va ser un moviment cinematogràfic nascut a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial.
Context del Neorealisme Italià
El neorealisme es va desenvolupar en una Itàlia afectada per vint anys de dictadura feixista i arrasada per la Segona Guerra Mundial. Es tractava d'una Itàlia en procés de reconstrucció i desintoxicació de la manipulació educativa i mediàtica del feixisme.
El reconeixement internacional al neorealisme va venir de la mà dels Oscar de Hollywood, tot i que el seu film més conegut és “El lladre de bicicletes”, estrenat el 1948.
El concepte va ser creat per l'escriptor i crític de cinema Umberto Barbaro.
Característiques Clau del Neorealisme
El Neorealisme era una recerca de l'objectivitat quasi documental i del retrat veraç d'una temàtica específica: la de l'individu inserit en la col·lectivitat. Per a això, aplicava uns recursos estilístics i expressius propis:
- Recerca d'un realisme absolut: Una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic, però creen films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
- Punt de vista moral i compromès: Adopta una perspectiva compromesa amb la societat per mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies, sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
- Rebuig dels drames històrics: Es rebutgen les adaptacions de novel·les o el cinema d'herois. Es retorna a les persones anònimes i vulgars, les classes humils, les preocupacions quotidianes i les històries íntimes i sense importància aparent, temes que el cinema de Hollywood havia evitat per la seva suposada manca d'interès general.
- Baix pressupost: A causa que tenien pressupostos molt baixos, havien de fer les pel·lícules amb pocs diners.
- Rodatge en exteriors: La manca de material i d'estudis de rodatge va impulsar aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals sense decorats i sense llum artificial, buscant així el màxim realisme i versemblança.
- Actors no professionals: S'eviten els actors professionals i s'utilitzen actors aficionats o fins i tot els protagonistes reals de les històries, interpretant-se a si mateixos.
- Vestuari i maquillatge autèntics: Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos; s'utilitzen vestuaris autèntics i reals.
- Diàlegs senzills: Diàlegs molt senzills i lineals.