La NEP i la lluita pel poder a l'URSS post-Lenin

Història3,57 KB

La Nova Política Econòmica (NEP)

Com a conseqüència de la guerra civil i del comunisme de guerra, l'economia s'enfonsa, es produeix el desproveïment de les ciutats, l'aixecament de pagesos i la rebel·lió dels mariners al port de Kronstadt.

Davant d'aquesta situació, Lenin proposa una reforma en l'economia per millorar les condicions de vida i vèncer les resistències davant el procés revolucionari: la Nova Política Econòmica (NEP).

Característiques de la NEP

  • Desaparició de la propietat privada en els sectors estratègics.
  • Control estatal de la indústria i l'agricultura.
  • Implantació de l'economia mixta: tornada a l'economia de mercat, petita propietat privada i intercanvis privats.

Resultats i contradiccions de la NEP

La NEP compleix els seus objectius inicials, però sorgeixen nous problemes:

  • La tornada del mercat provoca una pujada dels preus.
  • Diferències entre els preus agraris i els preus industrials.
  • Problemes d'acaparament de productes.
  • Els beneficis privats generen un augment de la diferència social.
  • Es reforcen els enfrontaments interns dins del partit.

La Tercera Internacional

Els revolucionaris russos pensaven que els partits socialistes volien acomodar-se a la democràcia burgesa i transformar-se en partits reformistes. Davant d'això, els bolxevics defensen la necessitat de renovar el marxisme creant partits per liderar la revolució obrera i funden una nova internacional obrera que agrupa els partits obrers.

L'expansió del comunisme (1919)

El 1919 es funda la Tercera Internacional, que fa una crida als partits socialistes:

  • Es produeixen divisions en el si del socialisme mundial entre els seus partidaris.
  • S'aproven les 21 condicions per formar-ne part.
  • Necessitat d'expulsar els dirigents reformistes.
  • Acceptar les condicions socialistes i revolucionàries del bolxevisme.
  • Naixement dels partits comunistes.
  • Nova concepció del marxisme: el leninisme.

Es produeix una expansió a altres països com Alemanya i Hongria; encara que van fracassar, es van crear partits comunistes a la gran majoria dels països.

Mort de Lenin i disputa pel poder

Amb la mort de Lenin, el buit de poder va desencadenar el Gran Debat, que es va centrar en diversos fronts:

  • La direcció del partit.
  • El poder a l'Estat soviètic.
  • La direcció i orientació de la revolució.

Les figures de Trotski i Stalin

Trotski, considerat el successor més important de Lenin, manté una postura més radical: defensa l'abandonament de la NEP, impulsa les col·lectivitzacions i vol estendre la revolució permanent.

D'altra banda, Stalin, que dirigeix la secretaria del Partit Comunista de la URSS, proposa:

  • Mantenir el sistema d'economia mixta inicialment.
  • Constituir el socialisme en un sol país.
  • Aconsegueix el poder i estableix un poder autoritari i dictatorial amb un centralisme absolut.
  • Davant la dificultat extrema de seguir amb l'economia mixta, acaba forçant la col·lectivització de tota la propietat.
  • Es desfà dels opositors expulsant-los del país o condemnant-los a mort.

Descarregar

PDF Word HTML