Neuropsicologia del Llenguatge: Bases Biològiques i Afàsia

Fonaments Neuropsicològics del Llenguatge

Emissió, Recepció i Processament de la Informació

El llenguatge té una base neurològica, ja que és una capacitat i una habilitat que relaciona els processos d'emissió i percepció. Es tracta d’una capacitat cognitiva localitzada en una part específica del cervell.

Emissió de la Informació: L'Aparell Fonador Humà

Els òrgans que formen l’aparell fonador són la laringe i les cordes vocals.

• La laringe: Està formada per tres cartílags que envolten les dues cordes vocals. Quan no parlem, les cordes estan relaxades i la laringe es troba oberta per a deixar passar l’aire.
• Les cordes vocals: S’uneixen amb distint grau de tensió. L’aire ix i xoca contra elles fent-les vibrar, produint els sons vocals o les consonants sonores.
• La glotis: Determina la intensitat acústica de la fonació lingüística.
• Els ressonadors: Com la faringe, les fosses nasals i la cavitat bucal, amplien el so.
• Els òrgans mòbils i estàtics: Determinen l’articulació dels diferents sons de les llengües.

Recepció de la Informació

Els sons entren pel pavelló de les orelles i es traslladen a l’oïda i passen al timpà. Aquest rep l’ona acústica en forma de vibració que s’adreça a l’oïda interna, on es converteixen en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell. Així, el so que pot percebre l’ésser humà es denomina «so audible».

Processament de la Informació

El processament de la informació es produeix al cervell, que actua d’una doble manera:

1. Pensant allò que es vol dir abans de l’emissió del missatge.
2. Comprenent allò que es percep en la recepció del missatge.

Neurofisiologia del Llenguatge i Organització Cerebral

Divisió del Cervell

El cervell es pot dividir en tres seccions principals:

• Cervell posterior: La capa més profunda que regula el reg sanguini i exerceix el control d’allò més bàsic.
• Cervell mig: S’encarrega del control dels moviments, dels sentits, etc.
• Cervell anterior: La secció cerebral més gran i més desenvolupada per l’ésser humà. Controla les funcions cognitives, sensorials i motores, l’apetit, la son i les emocions.

Estructura dels Hemisferis Cerebrals

El cervell consta de dos hemisferis units pel cos callós. Aquests estan coberts per una escorça composta per neurones on es dona el processament i raonament de la informació. Dins de l’escorça trobem dos tipus de cèl·lules:

• Eferencials: Permeten la sortida de informació.
• Aferencials: Permeten l’entrada de informació.

Lòbuls Cerebrals i Funcions Lingüístiques

Cada hemisferi està dividit en quatre lòbuls per la cissura central (que separa els lòbuls verticalment: frontal del parietal) i la cissura lateral (que separa els lòbuls horitzontalment: temporal del parietal).

• Lòbul frontal: Funció motriu (possibilita l’escriptura i la codificació de la parla).
• Lòbul parietal: Funció sensorial (processament lingüístic i lector).
• Lòbul occipital: Funció visual (processament visual).
• Lòbul temporal: Funció auditiva (processament auditiu).

Centres Corticals del Llenguatge

Els centres corticals clau per al llenguatge són:

• Centre de Wernicke: Àrea més important per a la comprensió del llenguatge parlat; té lloc la decodificació de la paraula i la interpretació dels sons.
• Centre de Broca: Complementa l’acció de l’àrea anterior, ja que intervé en la codificació del missatge.
• Centre de Lúria inferior: Coordina el sistema fono-articulador.
• Centre de Lúria superior: S’ocupa de les expressions no verbals del cos, i és important per a l’escriptura.
• Centre de Dejèrine: L’àrea d’integració simbòlica que ens permet entendre un text escrit.
• Centre d'Exner: Coordina els moviments de les mans i dels dits per a l’escriptura.

Hemisferis i Llenguatge: Especialització Funcional

• Hemisferi Esquerre: Control del comportament lingüístic auditiu i verbal; elaboració i producció del llenguatge; control de l’escriptura; domini del pensament abstracte de tipus verbal.
• Hemisferi Dret: Participació en la creativitat literària; en la configuració prosòdica i entonativa; en l’elaboració del llenguatge automàtic; identifica substantius i adjectius (encara que no verbs); té poca capacitat per a la lectura i cap per a l’escriptura.

Anàlisi Funcional del Desenvolupament del Llenguatge

Fins als dos anys, l’hemisferi esquerre s’encarrega del desenvolupament del llenguatge. A partir dels dos anys, el xiquet aprèn a formar conceptes i a coordinar els moviments per a produir l’escriptura i comprendre textos escrits. El cervell infantil és més flexible i té més capacitat per a assumir funcions de l’altre hemisferi en cas d’una lesió; és a dir, l’hemisferi oposat pot fer-se càrrec de les funcions de l’hemisferi danyat, però no al 100%.

Fisiopatologia del Llenguatge: L'Afàsia

Trastorns del Llenguatge (Afàsies)

L’afàsia es refereix a les patologies que pot presentar el llenguatge. Es tracta d’alteracions que afecten la comprensió i la producció de la paraula degudes a lesions cerebrals quan el llenguatge ja s’ha adquirit. Es produeix en adults i com a conseqüència d’algun trastorn traumàtic. Les principals alteracions es classifiquen segons la funció afectada:

Principals Patologies Segons la Funció Afectada

• Emissió:
  • Agrafia: Dificultat per escriure.
  • Disfèmia: Trastorns en la fluïdesa verbal.
  • Disfonia: Trastorn en la veu (com l'afonia).
  • Dislàlia: Expressió verbal deficient.
• Recepció:
  • Sordesa verbal pura: Escoltar sense codificació lingüística.
  • Alèxia: Pèrdua de la capacitat de llegir el que s’ha escrit.
  • Hipoacúsia: Baixa percepció del so.
• Ambdúes (Expressió i Comprensió):
  • Afàsia: Dificultat per a l’expressió i comprensió de signes verbals.
  • Apràxia: Incapacitat per a respondre verbalment.
  • Agnòsia: Incapacitat d’entendre el significat simbòlic.

Tipus Clàssics d'Afàsia

• Afàsia de Wernicke: Manifesta una comprensió alterada i un llenguatge fluït, però sense cap sentit.
• Afàsia de Broca: Manifesta una emissió alterada (es produeix amb grans dificultats), però la comprensió és gairebé normal.
• Afàsia de conducció: Manifesta una incapacitat per a repetir, encara que l’emissió és prou fluïda.
• Afàsia anòmica: Es refereix als problemes en la denominació dels objectes, la qual cosa dona lloc a l’ús de continus circumloquis per a explicar les idees.