Neurosi i Psicoanàlisi: Teràpies de Freud per a Malalties Mentals
La Neurosi i la Teràpia Psicoanalítica de Freud
Què és la Neurosi?
La malaltia mental que tracta la psicoanàlisi és la neurosi. És un trastorn mental causat per un conflicte interior entre els desitjos inconscients de l'Allò o les exigències del Superjò i el Jo conscient. És la incapacitat del Jo per resoldre els conflictes inconscients de la ment.
Tipus de Neurosi
Neurosi Emocional
Aquesta neurosi és deguda a la mort d’un familiar, un fracàs professional, un estrès laboral, etc. S’amaga un conflicte inconscient entre el Superjò o l’Allò i el Jo. Un neuròtic necessita la companyia d’altres persones i, per altra banda, desconfia d'elles.
Neurosi Histèrica
Es caracteritza perquè es manifesta en forma de mal funcionament corporal. També pot incloure mal funcionament visual, de l'oïda o problemes d’alimentació.
Característiques del Neuròtic
Els neuròtics són persones molt inestables emocionalment. Poden ser agressius amb ells mateixos o amb altres persones, amb possibles trastorns de son i també en aspectes físics.
L'Evolució de la Teràpia Psicoanalítica
Mètodes Terapèutics Inicials: Hipnosi i Catarsi
La teràpia psicoanalítica ha anat evolucionant des que Freud va començar a investigar. La primera teràpia que va utilitzar va ser la hipnosi. S’hipnotitzava el pacient i, en l’estat hipnòtic, era possible que el seu inconscient es manifestés sense por a la repressió. Així es podia conèixer el conflicte que causava la neurosi.
La hipnosi era un recurs per aconseguir fer funcionar el mètode catàrtic. Aquest mètode consistia a fer reviure en el pacient una situació emocional conflictiva que estava reprimida. Això comportava un efecte curatiu i servia per eliminar el trauma que causava la neurosi. La psicoanàlisi buscava les representacions reprimides inconscients per tal d’integrar-les al conscient.
El Mètode de les Associacions Lliures
La hipnosi no era un mètode prou bo per conèixer el trauma del pacient i Freud la va substituir pel mètode de les associacions lliures d'idees, que funciona de la següent manera:
- El pacient es tombava en un divan al despatx, on la llum era escassa.
- El pacient va dient lliurement tot el que li ve al cap.
- La repetició d’algunes paraules o la inquietud que generen altres aniran donant pistes sobre els conflictes del pacient.
El desordre i l’aparent incoherència en què es diuen les paraules fa que la repressió no intervingui. A més de les associacions lliures d’idees, l’altre mètode per conèixer l’inconscient del pacient és l’anàlisi i la interpretació dels somnis.