Nietzsche i el Llenguatge: De la Metàfora al Concepte
Nietzsche i la Concepció del Llenguatge
Nietzsche parteix d'una concepció de la realitat en la qual es veu clarament l'herència d'Heràclit: la realitat és pur devenir, canvi incessant. Per la filosofia occidental, l'únic camí que ens permet apropar-nos a la realitat és el llenguatge, un instrument perfectament dissenyat per obtenir la veritat sobre el món.
Nietzsche, en canvi, intenta demostrar la impossibilitat d'un coneixement cert de la realitat fent ús del llenguatge conceptual.
Orígens i Funció del Llenguatge
El llenguatge té els seus orígens en l'impuls de l'individu que vol expressar la seva experiència vital: les sensacions de dolor, plaer, admiració, temor, malenconia, bellesa, impotència, estranyesa,... Però aquesta experiència en continu canvi és inaccessible al nostre coneixement.
El llenguatge no reprodueix la realitat en si i no només té una funció expressiva, sinó que constitueix sobretot una forma d'art, de creació. Neix no per la necessitat de l'ésser humà de conèixer, sinó per la necessitat d'expressar una experiència vital pròpia amb la realitat.
El Caràcter Metafòric Original
Té originàriament un caràcter metafòric: les paraules provenen dels crits que són expressions individuals d'experiències singulars. Per Nietzsche tota paraula i tot concepte és una metàfora, en el sentit que no reprodueix tal com és la realitat, sinó que es refereix a ella a través de semblances i relacions que descobreix la imaginació.
Només l'oblit d'aquest origen ha permès creure que les paraules designen les coses tal com són en realitat. S'ha fixat la metàfora, s'estableix el seu ús i passa a ser un concepte compartit per tots. I aleshores apareix la veritat.
El llenguatge ha recorregut el camí que va de l'expressió senzilla del sentiment fins arribar al regne del pensament.
De la Metàfora al Concepte
Aquest procés d'evolució lingüística es pot resumir en els següents passos:
- Es comença per la sensació i es passa a la imatge mitjançant metàfores.
- Després l'experiència de sensacions paregudes fa que l'individu li assigni la mateixa metàfora; neix la paraula.
- Finalment un pacte generalitza l'ús de certes paraules i apareix el concepte.
Pèrdua de la Realitat
Amb el pas del temps s'oblida el seu origen metafòric. Gràcies a aquest procés d'abstracció ens podem sentir més segurs: hem posat ordre al caos de l'experiència.
Mitjançant la raó i el llenguatge el món redueix la seva complexitat, sembla més ordenat i ja ens podem orientar en un món domesticat. Però en aquest procés hem perdut la manera d'aprehendre la realitat com a devenir, el flux de la vida.