Nietzsche: El Nihilisme i el Superhome davant la Mort de Déu

La fi dels ideals i el sentit del món en Nietzsche

Davant d'això, Nietzsche es planta i afirma que el sentit del món ja no s'ha de cercar fora del món. Ara vivim la fi de la nostra civilització; s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència positivista, que es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses.

Nietzsche dirà: “Totes les veritats són ficcions, totes les ficcions són interpretacions, totes les interpretacions són perspectives. La veritat és una gran mentida, la realitat és caos, no ordre”.

El nihilisme: definició i tipus

Assumir la mort de Déu implica ser conscient que s'està sense valors, la qual cosa ens aboca al nihilisme. El nihilisme és la doctrina que nega l'existència de valors absoluts. Nietzsche atribueix dos significats diferents al terme, un de negatiu i un de positiu:

• Nihilisme negatiu o passiu: Designa el procés de decadència d'una cultura occidental que ha acomplert el fi últim de la metafísica en posar allò veritablement real en el més enllà. És nihilista la societat occidental quan es queda sense valors en descobrir que els que tenia eren falsos. Està representat per l'home modern, mancat de referents un cop constatada la mort de Déu, que l'aboca al pessimisme i la buidor existencial.
• Nihilisme positiu o actiu: És aquell que busca desemmascarar la cultura occidental i els seus falsos valors, com a condició necessària per recobrar el veritable sentit de l'existència humana.

L'últim home contra el superhome

Nietzsche anomena aquell home modern com l'últim home. És aquell home ressentit contra la vida que resta paralitzat amb la mort de Déu, acontentant-se amb un mer pragmatisme o cientifisme.

Enfront d'aquest home decadent s'erigeix el superhome, el qual assumeix amb totes les conseqüències la mort de Déu i no el substitueix per altres valors (ciència, tècnica, Estat...). El superhome no és cap concepte biològic; més aviat es tracta d'un concepte ètic que sorgeix de la crítica nietzscheana a la metafísica occidental. El superhome és qui s'oposa a l'últim home i té la fortalesa de superar i transmutar els valors contraris a la vida propis de la cultura occidental.