Nietzsche: Vitalisme, Mort de Déu i la Crítica a la Cultura Occidental
Friedrich Nietzsche: Conceptes Clau de la seva Filosofia
Vitalisme: L'Acceptació de la Vida
El vitalisme nietzscheà es basa en el «sí a la vida», entenent-la com l'acceptació plena de l'existència en totes les seves dimensions. Això inclou allò dionisíac, que busca el desenfrenament passional. El vitalisme és el punt de partida per a la crítica radical de la cultura occidental.
Crítica a la Metafísica i el Platonisme
Nietzsche argumenta que l'error fonamental de la metafísica occidental resideix en la invenció d'un món racional. La invenció d'aquest món racional comporta l'existència d'entitats "racionals" que són, en realitat, pura ficció. El món que es presenta als sentits no presenta aquestes característiques.
Els filòsofs acaben postulant l'existència de dos mons:
- El món dels sentits (pura aparença).
- El món veritable (el Ser).
Aquesta dualitat és el que Nietzsche anomena Platonisme.
Crítica a la Moral Tradicional
Nietzsche critica la moral tradicional pel seu caràcter antivital. Sosté que la moral no té existència objectiva; no existeix un àmbit en què es trobin els valors com a realitats independents de les persones. Són, de fet, projeccions de la nostra subjectivitat.
El filòsof nega el dogmatisme moral:
- Els valors existeixen perquè nosaltres els hem creat.
- Si els valors existissin en el món veritable, podríem pensar en la seva universalitat, però en veritat, els valors es creen.
Crítica a la Religió i el Cristianisme
Nietzsche considera que la religió cristiana condueix al menyspreu per la vida. La seva superació és necessària per a l'aparició del Superhome.
La Metafísica Cristiana
Aquesta religió és vista com a Platonisme per al poble, ja que manifesta una incapacitat per acceptar totes les dimensions de l'existència. El cristianisme tradueix la filosofia platònica en termes accessibles per a tothom.
La Moral Cristiana
La moral del cristianisme és la moral dels esclaus. Només fomenta valors mesquins i antivitals, com ara l'obediència i el sacrifici. La moral vulgar és la destrucció del món antic. El monoteisme representa la pèrdua dels sentits i la desvalorització del món veritable. El Déu cristià representa els valors negatius i contraris a la vida.
La Mort de Déu i el Nihilisme
La superació del cristianisme és fonamental per a la transmutació dels valors, un procés necessari per recuperar els valors de l'antiguitat. Quan Nietzsche diu que Déu ha mort, vol indicar que els homes viuen desorientats, ja que han perdut el fonament últim de la seva moral i coneixement.
De la Mort de Déu al Nihilisme
La Mort de Déu és insuportable per a aquells incapaços de crear les seves pròpies veritats. Els nihilistes han perdut tota referència i realitat. La Mort de Déu significa que el món supersensible ha perdut la seva funció ordenadora.
Nietzsche distingeix dues formes de nihilisme:
- Nihilisme Passiu: Entès com l'essència de la tradició platònica-cristiana.
- Nihilisme Actiu: És el reconeixement de les condicions per les quals Occident ha arribat a ser nihilista, obrint la porta a la creació de nous valors.