Nietzsche: Vitalisme, Nihilisme i el Superhome
Friedrich Nietzsche: Vida i Obra
Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 i va morir el 25 d'agost de 1900. Va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX.
Va realitzar una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental basada en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.
La seva influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i postmoderns. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), al costat de Karl Marx i Sigmund Freud.
Nietzsche i la Defensa del Vitalisme
En el següent text, Nietzsche expressa la defensa del vitalisme, ja que creu que els vitalistes són els creadors dels autèntics valors. Els antivitalistes són presentats en el text com “els creients de totes les creences” i acusen el nihilisme positiu de Nietzsche d'immoral, ja que proposa la destrucció dels valors vigents (valors antivitalistes, que defensen que la raó domina les passions) i la seva substitució per uns altres (valors vitalistes, que defensen el domini de les passions i el gaudir dels plaers de la vida).
Els antivitalistes odien al creador (vitalistes) que és l'home superior. L'home superior és fruit d'una evolució, no es tracta només de canviar uns valors per uns altres, sinó que és una actitud d'etern canvi i de goig per la vida, de manera que és una superació constant que sempre està en camí ascendent.
Crítica a la Tradició Socràtico-Platònico-Cristiana
No està d'acord amb la tradició Socràtico-Platònico-Cristiana, ja que creu que el veritable goig està després de la vida terrenal i, per tant, creu que no s'ha de gaudir de la vida. Defensa que la raó està per sobre de les passions i les domina, cosa que Nietzsche nega.
El Ressentiment i la Recerca de Nous Partidaris
En el text ens mostra com els vitalistes busquen nous partidaris d'aquests valors, no vol aquells que creuen que en la vida terrenal no hi ha goig. Ens mostra el ressentiment que allunya l'home de la seva força individual.
El Nihilisme Positiu i la "Mort de Déu"
Expressa la defensa del nihilisme positiu, és a dir, desemmascarar els falsos valors («Déu ha mort»). Aquells que havien estat considerats els valors suprems es desvaloren. Això té un valor positiu, ja que llavors defensa el nihilisme positiu com a acció negadora dels falsos valors i com a reflexió sobre els motius que han conduït a ell.
Tipus de Nihilisme segons Nietzsche
Segons l'autor, es poden distingir dos tipus més de nihilismes:
- El nihilisme passiu és una de les conseqüències de la “mort de Déu”; apareix per la consciència del caràcter infundat de la creença religiosa i d'allò sobrenatural. No creu en cap valor, ja que considera que tot és possible amb Déu i si deixa d'existir, s'acaba tot.
- El nihilisme negatiu designa el llarg procés de decadència de la cultura occidental que es va iniciar amb Sòcrates, Plató i, especialment, amb la religió judeocristiana. Defensa la vida en funció de la raó, o sigui, el domini d'aquesta per sobre de les passions.
El Bé i el Mal, i la Crítica al Monoteisme
També fa referència al fet que els partidaris del vitalisme han de menysprear el bé i el mal, ja que segons l'autor no existeixen coses bones o dolentes, sinó diferents. Creu que el ressentiment que hi ha és creat pel sacerdot jueu i el critica pel seu monoteisme (nega l'existència dels altres déus, només considera un Déu), per això considera Israel com un poble d'antivitalistes. Segons Nietzsche, el superhome es col·locarà per sobre dels antivitalistes i guiarà i ajudarà als vitalistes.
L'Etern Retorn i la Recerca de la Felicitat
L'imperatiu moral que exigeix Nietzsche als vitalistes és buscar sempre la felicitat, de manera que desitgéssim poder gaudir d'aquest instant de felicitat eternament. Llavors sabríem que allò és l'autèntica felicitat.
La Voluntat de Poder
Defensa la voluntat de poder com a motor principal de l'home (ambició per aconseguir els seus desitjos, la seva força per seguir endavant). També representa un procés d'expansió d'energia creativa, és a dir, la força interna de la naturalesa. Aquest concepte el van adoptar els nazis com el desig per la passió i el poder, la dominació.
Conclusió: El Superhome i la Vida Terrenal
En definitiva, Nietzsche creu que el superhome és aquell qui guia la seva vida segons la voluntat de poder, que intenta superar-se a si mateix. Qui planta cara a la vida i assumeix la realitat procurant ser feliç, de manera que si hagués de viure infinites vegades aquella vida, seguiria sent feliç. Per tant, ens anima a gaudir i aprofitar la vida terrenal.