Nivells d'Organització Biològica i Estructures del Cos Humà
La matèria s'organitza en diferents graus de complexitat, coneguts com a nivells d'organització. Aquests nivells van des de les partícules més petites fins a l'organisme complet.
Nivells d'Organització Biològica
Nivell Subatòmic
Correspon a les partícules que formen els àtoms: els protons, els neutrons i els electrons.
Nivell Atòmic
Està format pels àtoms, que són els constituents més petits de la matèria que mantenen les seves propietats. Per exemple, l'àtom d'oxigen o el de carboni.
Nivell Molecular
Són les molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms. Algunes són relativament senzilles, com l'aigua, i d'altres són molt més complexes, com les proteïnes.
Les molècules que formen els éssers vius es coneixen amb el nom de principis immediats, i poden ser:
Inorgànics
Es troben tant en la matèria viva com en la inerta. Són l'aigua i les sals minerals.
Orgànics
Es troben exclusivament en la matèria viva. Acostumen a ser polímers, és a dir, cadenes formades per la unió d'un mateix tipus de molècula que s'anomena monòmer. Els principis immediats orgànics són els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.
Nivell Cel·lular
És el primer nivell biòtic, és a dir, amb vida. Hi pertanyen, per exemple, les cèl·lules epitelials, les musculars i les òssies.
Nivell de Teixit
Són conjunts de cèl·lules especialitzades amb una mateixa funció i un mateix origen. Per exemple, el teixit epitelial, el muscular i l'ossi.
Nivell d'Òrgan
Els òrgans estan formats per diferents teixits que s'agrupen per fer una funció determinada. L'estómac, el cor i els ossos, per exemple, són òrgans.
Nivell de Sistema
Un sistema és un conjunt d'òrgans semblants que fan una funció i que estan formats per un mateix tipus de teixit. Per exemple, el sistema esquelètic, el sistema muscular o el sistema nerviós.
Nivell d'Aparell
Correspon a un conjunt d'òrgans diferents, cada un amb una funció determinada i que participen en una o diverses funcions superiors. Per exemple, l'aparell locomotor o l'aparell digestiu.
Nivell d'Organisme
Correspon a l'ésser viu en conjunt. Un ésser humà, per exemple, pertany a aquest nivell. S'hi inclouen tant els organismes pluricel·lulars (formats per moltes cèl·lules) com els organismes unicel·lulars (formats per una única cèl·lula). En els organismes unicel·lulars, el nivell cel·lular i el d'organisme coincideixen.
Components Cel·lulars
La Membrana Plasmàtica
És una capa prima que envolta la cèl·lula, la protegeix i en regula l'entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig. Està formada, principalment, per lípids i proteïnes.
El Citoplasma
És una solució aquosa que es troba dins la membrana plasmàtica. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteïnes que constitueixen el citosquelet.
El Nucli
És una estructura esfèrica composta per:
La Membrana Nuclear
És doble, envolta el nucli i està plena de porus.
El Nucleoplasma
És una solució aquosa que està dins del nucli.
La Cromatina
És un conjunt de llargues fibres d'ADN (àcid desoxiribonucleic) associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes.
El Nuclèol
Està format per ARN (àcid ribonucleic) i proteïnes, i s'encarrega de la formació de ribosomes.
Tipus de Teixits Biològics
Un teixit és un conjunt de cèl·lules del mateix tipus, que tenen una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.
El Teixit Epitelial
Està format per cèl·lules que estan molt juntes les unes amb les altres; solen tenir formes geomètriques i estan unides entre si formant capes de cèl·lules. La superfície externa sol ser lliure.
Dins del teixit epitelial, destaquen els següents tipus:
Epiteli de Revestiment
Recobreix i protegeix superfícies externes o cavitats internes del nostre organisme. Destaquen els següents:
Les Mucoses
Recobreixen la cavitat bucal, la faringe, l'esòfag, el recte, les vies respiratòries, etc.
Els Endotelis
Recobreixen l'interior dels vasos sanguinis, el cor, etc.
L'Epidermis
És la capa més externa de la pell.
Epiteli Glandular
És el teixit que forma les glàndules. Té la funció de secretar substàncies. Hi ha diversos tipus de glàndules:
Glàndules Exocrines
Si les substàncies que produeixen són abocades a l'exterior o a l'interior de cavitats del cos. Són exocrines les glàndules sebàcies, les sudorípares, les salivals, el fetge, etc.
Glàndules Endocrines
Si les substàncies que produeixen són hormones i s'aboquen a la sang. Són endocrines el tiroide, la hipòfisi, etc.
Glàndules Mixtes
Actuen com a glàndules exocrines i endocrines alhora. El pàncrees és un exemple de glàndula mixta.
El Teixit Connectiu
Està format per cèl·lules poc especialitzades immerses en una substància intercel·lular que té fibres (col·lagen i altres).
El Teixit Conjuntiu
Es troba entre altres teixits i entre els òrgans, de manera que els uneix. Forma, per exemple, els tendons i els lligaments.
El Teixit Adipós
Es caracteritza perquè les cèl·lules que el formen, els adipòcits, estan plenes de greix. Té les funcions de reserva de lípids, de protecció de determinats òrgans i d'aïllant tèrmic.
El Teixit Cartilaginós
Està format per unes cèl·lules, els condròcits, que elaboren una substància intercel·lular més o menys sòlida, el cartílag. Forma els cartílags del nas, de la tràquea, del pavelló de l'orella, etc.
El Teixit Osi
Està compost per cèl·lules, anomenades osteòcits, que s'encarreguen d'elaborar una substància intercel·lular sòlida, composta per sals minerals de calci i fòsfor. Constitueix els ossos.
El Teixit Sanguini (Sang)
La sang és un tipus especialitzat de teixit connectiu fluid. Està composta per plasma i cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes), i té funcions de transport, defensa i regulació.
El Teixit Muscular
Està format per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars, que contenen proteïnes fibril·lars (actina i miosina). Aquestes proteïnes són les responsables de la contracció i la relaxació musculars.
El Teixit Muscular Llis
Està format per cèl·lules allargades amb un sol nucli. La contracció d'aquest teixit és involuntària. Es troba a la paret dels vasos sanguinis, a la paret del tub digestiu, etc.
El Teixit Muscular Estriat
Està compost per cèl·lules amb molts nuclis. Quan s'observen amb un microscopi, s'hi veuen bandes clares i fosques com si fossin estries, fet que li dóna el nom. La contracció d'aquest teixit és voluntària. Forma els músculs esquelètics, com ara el bíceps.
El Teixit Muscular Cardíac
Està constituït per cèl·lules amb aspecte estriat, d'un sol nucli i unides entre si formant una xarxa. La contracció d'aquest teixit és involuntària. Es troba al cor.
El Teixit Nerviós
Detecta les variacions del medi extern i del medi intern i transmet ordres per l'organisme.
Les Neurones
Tenen forma d'arbre. Estan formades pel cos cel·lular, les dendrites i l'axó. Tenen la funció de transmetre l'impuls nerviós.
Les Cèl·lules de la Glia
Són cèl·lules no neuronals que acompanyen les neurones. Tenen la funció de protegir i alimentar les neurones.
Òrgans Específics del Cos Humà
Els òrgans són estructures que estan formades per diversos teixits associats que fan una funció concreta.
La Pell
És un òrgan que recobreix tot l'organisme. S'hi distingeixen tres capes: l'epidermis, formada per teixit epitelial de revestiment amb cèl·lules mortes; la derma, formada per teixit conjuntiu, i l'hipoderma, formada per teixit adipós.
L'Intestí Prim
És un òrgan que pertany a l'aparell digestiu. Es tracta d'un tub d'uns 2,5 cm de diàmetre i de més de 7 m de longitud. La paret interna no és llisa, sinó que presenta plecs i vellositats.
El Fetge
És un òrgan que pertany a l'aparell digestiu. Està situat sota el pulmó dret, a la cavitat abdominal. S'hi distingeixen diverses parts, anomenades lòbuls hepàtics. Té moltes funcions, entre les quals destaca l'eliminació de toxines i la formació de bilis.
Els Pulmons
Són dues masses esponjoses de color rosat que pertanyen a l'aparell respiratori. Estan protegides per les pleures (doble capa de teixit epitelial de revestiment).
Les Artèries
Juntament amb la resta de vasos sanguinis, les artèries pertanyen a l'aparell circulatori. A les artèries la sang circula des del cor fins als diferents òrgans.
El Cor
És un òrgan que pertany a l'aparell circulatori. Es tracta d'un múscul que actua com una bomba i permet que la sang circuli constantment pel sistema de vasos sanguinis.
El Cervell
És l'òrgan principal del sistema nerviós, concretament del sistema nerviós central. Juntament amb el cerebel, el bulb raquidi i altres òrgans, com el tàlem i l'hipotàlem, constitueix l'encèfal, que està situat a l'interior del crani. El cervell està dividit en dues meitats o hemisferis.
Els Ronyons
Són un parell d'òrgans que pertanyen a l'aparell excretor urinari. Internament, en cada ronyó es distingeixen tres parts diferenciades: l'escorça renal, la medul·la renal i la pelvis renal. Entre l'escorça i la medul·la renals hi ha gairebé un milió de petites unitats funcionals, els nefrons.
Sistemes del Cos Humà
Els sistemes estan formats per òrgans del mateix tipus que fan una funció també semblant.
El Sistema Muscular
Constitueix la part activa de l'aparell locomotor. Està format pels músculs esquelètics, constituïts per teixit muscular estriat. Els músculs estan units als ossos o a alguna altra estructura mitjançant els tendons.
El Sistema Esquelètic
És la part passiva de l'aparell locomotor. Està format pels ossos, que poden ser de molts tipus i de moltes formes. El sistema esquelètic s'encarrega de la locomoció, juntament amb el sistema muscular, i de la protecció d'òrgans i estructures.
El Sistema Nerviós
Està compost per teixit nerviós. Els seus òrgans són l'encèfal, la medul·la espinal i els nervis. A través del sistema nerviós es capta la informació del medi extern i del medi intern.
El Sistema Endocrí
Està format per teixit epitelial de tipus glandular. Els seus òrgans són les glàndules endocrines, que produeixen hormones.
Aparells del Cos Humà
Els aparells estan formats per òrgans que són diferents i que actuen coordinadament per fer una o diverses funcions superiors.
L'Aparell Digestiu
Està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives (glàndules salivals, fetge i pàncrees).
L'Aparell Respiratori
Està compost per les vies respiratòries i pels pulmons. En aquest aparell es produeix l'intercanvi de gasos amb la sang, acció que proveeix d'oxigen l'organisme i elimina el diòxid de carboni que produeixen les cèl·lules.
L'Aparell Circulatori
Està constituït pel cor, pels vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) i per la sang. Té la funció de distribuir la sang per tot l'organisme per repartir els nutrients (principis immediats i oxigen) a totes les cèl·lules.
L'Aparell Excretor
Està format pels ronyons, per les vies urinàries (urèters, bufeta de l'orina i uretra) i per altres òrgans, com ara les glàndules sudorípares.
L'Aparell Reproductor
Està constituït per diversos òrgans, externs i interns. Pot ser masculí o femení. En aquests aparells es produeixen les cèl·lules reproductores o gàmetes, que, després de la fecundació, originen un nou individu a l'interior de la mare.
L'Aparell Locomotor
Està compost pel sistema muscular (músculs) i pel sistema esquelètic (ossos). S'encarrega de la locomoció i dels moviments voluntaris del cos.