Normes Morals, Dret i Cortesia: Origen i Fonamentació

Distinció entre Moral, Dret i Cortesia

Totes tres es caracteritzen pel caràcter imperatiu i l'objectiu (convivència).

Diferències:

• Normes del dret: els Parlaments les elaboren i s'expressen en forma de lleis escrites: divulgació i vetllar pel compliment. No així ni en normes morals ni de cortesia.
• Les normes morals no emanen de l'Estat, no són imposades. Igual amb les de cortesia.
• Normes Morals: es compleixen per convicció íntima, no per pressions externes. El compliment sense convicció íntima, buida de contingut tot fet moral.
• Les de cortesia les sanciona la societat rebutjant qui no les segueix.

Origen i Fonamentació de les Normes Morals

Origen Diví:

• Déu
• Revelació o de manera innata
• L'ordre social és marcat per Déu. El fet moral és la voluntat d'acatar-ho. Els nostres actes es jutgen també després de la mort.
• Morals d'inspiració religiosa. Les normes són absolutes i immutables.

Origen Natural: Morals Naturalistes

• En la natura.
• Investigació i tractar d'entendre el funcionament de la natura
• Ordre natural, el fet moral és l'adequació de la conducta humana a aquest ordre. Aristòtil: la moral són el conjunt de regles que ajuden a realitzar la seva naturalesa. El fi dels humans: "l'eudaimonia"
• Morals naturalistes. Les de l'antiguitat defensen el seu caràcter absolut i immutable, en canvi a partir de Darwin admeten cert canvi i evolució.

Origen Convencional:

• En la cultura (origen històric i social) canvien amb la societat. Resultat de l'acord de les persones.
• Fonament en la idea del que ha de ser la societat
• El fet moral és manifestar l'acord o desacord de les persones amb l'ordre social existent: manteniment – reforma - destrucció / substitució
• Morals convencionalistes. Són relatives i canviants.

Què és la Consciència Moral?

Definició i Trets Característics:

És el conjunt d'esquemes i normes que hem adquirit a través de la nostra educació, família i medi social, i que mantenim en el moment d'emetre un judici moral.

Trets característics:

• No és innata, sinó socialment apresa: emmarcada en època històrica i societat determinada
• Està sotmesa a canvi i evolució: tant en el pla individual com en el social.
• Es forja en una dialèctica entre l'individu i la societat:
  • Des de la infantesa sotmesos a influència social.
  • En darrer terme sempre és la persona qui escull.
  • L'única defensa davant la pressió social és ser sempre conscients d'aquesta influència i analitzar críticament la moral establerta.

Per què he d'actuar bé?

Justificació Transcendent

En les ètiques religioses el fonament de l'obligació moral és el vincle i dependència de Déu.

A través dels textos revelats ens ha comunicat els nostres deures amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb ell mateix.

Complir-ho és reflex de la voluntat d'acatar la llei de Déu. Mostra també de sotmetiment i veneració.

És transcendent perquè el sentit últim de l'acció moral va més enllà de la vida terrenal actual en forma de càstig /recompensa.