Noucentisme i Avantguardes a Catalunya: Carner i Salvat-Papasseit

El Noucentisme (1906-1923)

Recull el cànon del món clàssic (*perfecció* i *ordre*). Considera que aquest ideal s'aconsegueix a la *ciutat*, no en l'àmbit rural. Va rebre l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya, no només econòmic, sinó també a través de personatges influents com Josep Carner. El Noucentisme se sustenta en l'arbitrarietat, entesa com l'ordre imposat per l'àrbitre (l'artista). L'any 1906 és clau per tres motius:

• L'obra La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba (catalanisme polític).
• La publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors.
• La publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.

Eugeni d'Ors proposa el concepte de Noucentisme al seu Glossari, definint-lo com un nou moviment inspirat en el classicisme i el Renaixement italià (el Novecento). El moviment finalitza el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. Els noucentistes defensen la cohesió social i aspiren a una societat *moderada*, *ordenada* ('arbitrària' en el sentit d'ordre imposat) i on l'home culte doni exemple (civilitat). La burgesia catalana s'identifica amb aquest moviment i s'agrupa políticament a la Lliga Regionalista. Es busca un projecte cultural i polític comú per a Catalunya.

Josep Carner: "El príncep dels poetes"

Va ser una figura molt important al llarg del segle XX. Va ser considerat "El príncep dels poetes" des de ben jove. Va néixer a Barcelona el 1884, fill d'una família burgesa. Va estudiar Dret i Filosofia. Va exercir com a diplomàtic espanyol, fet que li va permetre viatjar a l'estranger. A causa de la Guerra Civil Espanyola, es va exiliar, vivint a Mèxic i passant gran part de la seva vida a Bèlgica. Es va casar amb Émilie Noulet i va viure a Brussel·les (Bèlgica) fins a la seva mort, el 1970. Des de la Guerra Civil no va poder tornar a Catalunya, excepte per una breu visita poc abans de morir, després de la qual va tornar a Bèlgica. La seva obra poètica és molt extensa i influent. Va dur a la pràctica l'ideari noucentista formulat per Eugeni d'Ors. Un exemple clau és Els fruits saborosos (1906), on cada poema gira entorn d'una fruita. Al llarg de la seva trajectòria, evolucionarà des del Noucentisme cap al Simbolisme i el Postsimbolisme. Dins el Noucentisme, la poesia té un paper predominant, ja que permet treballar amb un ordre i unes regles formals. Carner aconsegueix crear un llenguatge literari molt ric, combinant el registre culte i el popular amb aparent naturalitat i rigorositat.

Les Avantguardes: Ruptura i Experimentació

Sorgeixen com a reacció i lluita contra el Noucentisme. Busquen trencar amb els moviments anteriors, crear quelcom radicalment nou i escandalitzar la societat burgesa. Són conscients que les seves idees seran seguides només per uns pocs escollits (caràcter elitista). Al llarg del segle XX, es diversifiquen en diferents moviments. Sorgeixen principalment de les arts plàstiques (pintura) i després s'estenen a altres corrents artístics, amb una forta presència en la poesia.

Característiques Generals de les Avantguardes

• Exaltació del progrés, la modernitat, el dinamisme i la velocitat.
• Aparició d'elements innovadors de la societat contemporània: tecnologia, màquines, electricitat, etc.
• Rebuig de la tradició artística anterior. Abolició de les convencions establertes.
• Apologia de la provocació i l'escàndol. Reivindicació de la llibertat creativa absoluta, l'aventura i el risc.

Moviments Avantguardistes Principals

Cubisme

Neix a França el 1907. És principalment un moviment pictòric (ex: Pablo Picasso). En poesia, Guillaume Apollinaire experimenta amb la descomposició de la realitat i crea els cal·ligrames (poemes visuals on el text forma un dibuix relacionat amb el contingut).

Futurisme

Sorgeix a Itàlia el 1909 amb Filippo Tommaso Marinetti. Exalta la màquina, la velocitat i la tecnologia. Té manifestacions literàries.

Dadaisme

Neix a Zuric (Suïssa) el 1916 amb Tristan Tzara. El seu tret principal és la provocació nihilista i l'absurd, anant contra tota lògica i convenció artística anterior.

Surrealisme

Neix a París el 1924 (Manifest Surrealista d'André Breton). Influït per la psicoanàlisi de Freud, explora el món de l'inconscient, els somnis i l'irracional. Figures clau: André Breton, Salvador Dalí.

Expressionisme

Es desenvolupa principalment a Alemanya abans i després de la Primera Guerra Mundial. Reflecteix l'angoixa existencial i la visió subjectiva de la realitat a través de l'exageració, la distorsió de formes i colors, i expressions turmentades.

Joan Salvat-Papasseit: Avantguarda i Vitalisme

Rep influències principalment del Futurisme i del Cubisme (a través d'Apollinaire). Neix a Barcelona el 1894 i mor prematurament el 1924 (als 30 anys). Des de l'adolescència té contacte amb ambients culturals obrers i anarquistes. Inicialment proper a cercles socialistes, es radicalitza cap a l'anarquisme. Aquesta actitud rebel connecta amb l'esperit de les avantguardes. Salvat-Papasseit conrea principalment la poesia. És un dels introductors dels cal·ligrames a la literatura catalana. Fruit de la seva experiència vital i ideològica, el seu estil és directe, vitalista i de gran expressivitat.