Noucentisme i avantguardes a Catalunya: poesia, teatre i literatura

Noucentisme

Noucentisme: és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya, amb suport de les institucions. Que defensa?

• La Catalunya urbana per sobre de la rural.
• La raó i l'ordre (i no el caos).
• El seny (no la rauxa).
• L'esforç (no la inspiració).

Poesia noucentista

Poesia noucentista: Els poetes pensen que el poema ha de ser una obra d'art per si mateix, una obra ben treballada i cuidada. Fan servir paraules riques en significats i els temes han de transmetre models d'actituds civilitzades.

Josep Carner

Josep Carner: home de lletres de gran formació, va participar plenament en el projecte cultural liderat per Prat de la Riba com a redactor i director de revistes, editor, traductor i, sobretot, com a poeta. La seva primera etapa s'integra en el noucentisme: parla amb ironia sobre la realitat que l'envolta, conrea diferents formes mètriques i assoleix una perfecció formal.

Literatura del segle XX

T.7: La literatura del s. XX reflecteix la crisi de valors i la dificultat de l'individu per encaixar en l'entorn social. Recull múltiples influències de la literatura anterior i busca noves formes expressives.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit: poeta de formació autodidacta, és un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. Els seus primers llibres prenen elements del cubisme (sintaxi trencada, incorporació d'elements visuals...) i del futurisme (exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletra...). Més endavant abandona les tècniques avantguardistes per crear una poètica més personal i intimista.

J. V. Foix

J. V. Foix: es considera ell mateix un investigador en poesia i s'hi observa la diversitat de formes i d'estils que va desenvolupar. Va incorporar tècniques d'avantguarda a la seva obra, sobretot del surrealisme, però no es va separar de la tradició més clàssica.

Teatre modernista

Teatre modernista:

• Alguns van seguir els corrents esteticistes, centrant-se en l'oposició entre l'idealisme poètic de l'artista i la mediocritat de la realitat quotidiana.
• D'altres, propers als regeneracionistes, fan un teatre compromès amb els canvis socials d'acord amb el model d'Henrik Ibsen.

Regeneracionisme: artistes que entenen l'art com un instrument per canviar la societat. Esteticisme: artistes que entenen que l'art té un valor per si mateix i no és un instrument al servei de res.

Mètrica: 5 / ABABCDCDEEF / rima consonant; estrofa de versos pentasil·làbics (5 síl·labes).