El Noucentisme i les Avantguardes: Guia Literària i Artística

El Noucentisme

El Noucentisme va significar la pujada al poder de la burgesia catalana. Van defensar un retorn a les normes que ja havien regit moviments com la Renaixença, apostant pel retorn als clàssics.

Es va crear la Mancomunitat de Catalunya, que va promoure la creació d’escoles, biblioteques i museus. Es diferencia del Modernisme en l’estètica i la ideologia (ex. Eugeni d’Ors).

Pensament d'Eugeni d'Ors:

• Exaltació del present: voluntat de sentir-se del nou segle.
• Imperialisme: recuperació i unificació del pensament.
• Arbitrarisme: domini de l’ésser humà sobre la naturalesa.
• Classicisme i mediterranisme: perfecció formal de l’obra d’art.
• Exaltació de l’obra ben feta: perfecció formal de l’obra.

Josep Carner

Considerat un dels grans poetes catalans del segle XX. Neix a Barcelona en una petita família burgesa; escriu des de petit i, als 12 anys, publica el seu primer poema. Estudia Dret i Filosofia, i residí constantment a l’estranger perquè va ingressar al cos diplomàtic.

Les Avantguardes

Pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; només es dirigien a la minoria que compartia aquesta voluntat de canvi radical. Es van manifestar, sobretot, en les arts plàstiques.

Característiques:

• Explotació del progrés, la modernitat i el dinamisme.
• Aparició d’elements innovadors de la societat contemporània: electricitat, màquines, tecnologia…
• Rebuig de la tradició artística anterior.
• Apologia de la provocació, l’escàndol, la lluita, la violència i la guerra.
• Reivindicació de la llibertat i l’aventura: trencament de les normes.
• Admiració per la novetat, la joventut i l’originalitat.
• Exploració del subconscient a través de l’escriptura.

Principals moviments:

• Cubisme: França (1907), Picasso. Es va introduir el collage.
• Futurisme: Itàlia (1909), Filippo Tommaso Marinetti. Elogiava les màquines i la vida moderna.
• Dadaisme: Zuric (1916), Tristan Tzara. Provocació constant, la falta de lògica i gust per abolir la convenció.
• Surrealisme: París (1924), André Breton. Propugnava l’alliberament del subconscient i l’exploració del món dels somnis (ex. Miró/Dalí).
• Expressionisme: Alemanya. Reflecteix l’angoixa del moment a través de l’exageració.