El Noucentisme a Catalunya: Modernisme, Cultura i Política
El Noucentisme a Catalunya
Introducció
El Noucentisme, una prolongació del Modernisme, va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. A diferència dels artistes modernistes, fills de burgesos que rebutjaven el negoci familiar, el Noucentisme va ser impulsat per institucions com la Mancomunitat, una precursora de la Generalitat. Aquest moviment cultural i artístic va superar l'enfrontament entre artista i societat propi de l'època modernista. El terme Noucentisme, encunyat per Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, fa referència a l'any 1900. Aquest moviment es va oposar al Romanticisme i al Naturalisme, basats en els sentiments.
Etapes
Primera etapa (1906-1917)
Durant aquesta etapa, la burgesia catalana aspirava al poder polític per defensar els seus interessos. La Lliga Regionalista, el partit del moviment, va governar durant 20 anys. Enric Prat de la Riba, figura política destacada, va impulsar l'accés a la cultura a través de biblioteques. Com a president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat, va promoure la creació d'infraestructures com la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on es va impulsar la reforma lingüística de Pompeu Fabra. Aquests anys, els més esplendorosos del moviment, van estar marcats per la influència del Glossari d'Eugeni d'Ors, periodista i ideòleg que publicava al diari La Veu de Catalunya, on donava a conèixer a diversos artistes de l'època. Obres destacades d'aquest període inclouen Els fruits saborosos de Josep Carner, Horacianes de Miquel Costa i Llobera, i La muntanya d'ametistes de Guerau de Liost.
L'any 1911 va ser crucial per al moviment amb la creació de la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba, que va difondre el Noucentisme.
Segona etapa (1917-1923)
Després de la mort d'Enric Prat de la Riba el 1917, el Noucentisme va començar a decaure. Diversos conflictes socials i polítics, com la vaga general de 1919 i els enfrontaments entre patrons i obrers, van culminar amb el cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, que va posar fi al somni europeista i de modernització del país. Aquell mateix any, Eugeni d'Ors va abandonar Catalunya. El 1925, Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat.