Noucentisme i transició cultural del segle XIX al XX a Catalunya

Transició del segle XIX al XX i la cultura catalana

El pas del s. XIX al s. XX suposa una forta transformació i dos fracassos: no existeix una ortografia unificada i els homes de la Renaixença no havien interessat la burgesia. Això fa que la cultura tingui un aspecte marginal i, per això, alguns intel·lectuals pensen que la clau està en el control de la societat. Sorgeix i es funda un partit —la Lliga Regionalista— que proposa la revitalització de la llengua en base a la tradició. Per als catalans, es reivindica una personalitat pròpia i una cultura diferenciada, donada per un passat històric que cal recuperar.

2 conceptes bàsics

• Imperialisme: govern sobre Catalunya.
• Civilisme: la ciutat és la base, l'hàbitat de la burgesia.

El president de la Lliga Regionalista centra la seva tasca en realitzar obres d'infraestructura i projectes educatius i culturals: IEC, estudis universitaris en català, ampliació de la xarxa d'ensenyament, laboratoris i escoles industrials. Pretén tenir intervenció sobre tots els camps del saber i promou la publicació de llibres i seminaris que utilitzen el català com a llengua vehicular.

Estètica del Noucentisme

El Noucentisme vol un retorn al clasicisme: forma i harmonia. Cerca acostar-se a l'essència de la raça (en l'ús ideològic del terme). Eugeni d'Ors, amb El Glosari, va publicar un conjunt d'articles que defensen aquesta postura i que oposaven una sèrie de contrastos entre dues maneres de concebre l'art i la societat:

• L'anarquia modernista vs. la norma noucentista.
• Misticisme del s. XIX vs. racionalisme del s. XX.
• Camp del s. XIX vs. ciutat del s. XX.
• Espontaneïtat del s. XIX vs. arbitrarietat del s. XX.
• Indefinició del s. XIX vs. claredat del s. XX.

L'estètica clàssica s'adiu millor a l'ordre i a la claredat per aconseguir els seus propòsits. Fugirà del realisme artístic i representarà una societat ideal; es decantarà per l'idealisme per tal d'aconseguir aquesta societat.

4 conceptes estètics

• Mediterranisme: defensa la promoció de la cultura i les arts catalanes, buscant una base diferenciadora en l'origen ètnic i cultural mediterrani.
• Arbitrarisme: imposició de la llibertat humana sobre fatalitats naturals i socials (concepció de l'art com a selecció i ordre).
• Noucentisme: rebuig del romanticisme; reivindica la disciplina i l'ordre.
• Realisme: rebuig de 'l'art per a l'art' en favor d'un component social; la bellesa és sinònim d'harmonia i ordre.
• Clasicisme: bellesa perfecta, equilibrada i sense convulsions. S'inspiren elements clàssics grecollatins: saviesa i disciplina. L'autor no s'ha de deixar portar per l'emoció; ha de guiar els impulsos i controlar el seu treball creatiu.

Estil i recursos

L'estil noucentista implica una certa desconexió amb la realitat immediata i suposarà una pràctica artificiosa. La poesia pot ser més manipulable i es mostra un rebuig a la novel·la romàntica. Per concloure, un recurs preferit és la ironia, element distanciador entre text literari i realitat: és un producte de la capacitat intel·lectual i de l'enginy.

Característiques del text argumentatiu

Entre les característiques principals trobem:

• Grau de modalització elevat.
• Freqüents marques de primera persona del singular.
• Peces lèxiques que expressen opinió.
• La modalització es manifesta per l'ús de lèxic valoratiu.
• El receptor té un paper destacat: el missatge s'adreça a l'interlocutor i l'interpel·la (vocatius, tu, vostè o vosaltres) o amb un plural inclusiu.
• Ús de connectors de tot tipus: d'ordre, de posició, causals, consecutius.
• És freqüent l'ús de figures retòriques.

Estructura

L'estructura típica és la següent:

• Títol: sol ser molt atractiu però també informatiu.
• Introducció: senyala el tema i exposa la tesi. Pot contenir l'opinió a favor o en contra que es defensarà.
• Cos central: s'hi desenvolupen diversos arguments que donen suport a la tesi (o contraarguments).
• Conclusió: resumeix la tesi i l'argument més important que la justifica. De vegades s'usa una pregunta que convida el receptor a reflexionar sobre el tema plantejat.