La Nova Oposició i el Desenvolupament Econòmic al Franquisme (1959-1973)
La Nova Oposició i el Desenvolupament Econòmic al Franquisme
La Nova Oposició al Règim Franquista
Durant el període final del franquisme, va emergir una nova oposició al règim, manifestada en diverses esferes socials i polítiques.
Primera Aparició: Mobilització Obrera i Estudiantil
- Conflictivitat laboral: Les vagues dels miners asturians (1962) van ser un punt d'inflexió, amb un ampli suport de la població i fins i tot de sacerdots, tot i la forta repressió del règim.
- Creació de CCOO (Comissions Obreres): Aquest sindicat clandestí va néixer de la necessitat d'organitzar la lluita obrera.
- Universitat: Professors i alumnes van patir expedients i tancaments de la universitat a causa de la seva activitat opositora.
- Moviment veïnal: Es van dur a terme actes reivindicatius per millores socials, com la demanda d'escoles, zones verdes o senyals viàries.
Segona Aparició: L'Emergència dels Partits Polítics
Durant els anys 60, partits com el PCE (Partit Comunista d'Espanya) i el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) van intensificar la seva activitat en l'àmbit laboral i estudiantil. Aquests partits, juntament amb altres formacions, van integrar-se en el Frente de Liberación Popular (FLP), tot i que la repressió no era tan intensa com en etapes anteriors.
Per fer front a aquesta creixent oposició, es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), integrat per jutges civils, que substituïa la jurisdicció militar en delictes polítics.
La creixent conflictivitat obrera i estudiantil va portar a la declaració de l'Estat d'Excepció en diverses ocasions, que implicava el control de la vida civil per part dels militars.
Un esdeveniment clau va ser el Contuberni de Munic (1962), una reunió de polítics de l'oposició que van demanar la restauració de la democràcia a Espanya per tal que el país pogués entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els participants van ser castigats amb penes de desterrament.
A mesura que la salut de Franco es debilitava, l'organització dels partits d'oposició es va enfortir. El PCE, liderat per figures com Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo, es va consolidar com el partit més organitzat i amb més influència.
El PSOE, amb Felipe González al capdavant, juntament amb altres formacions, va crear la Plataforma de Convergència Democràtica. També va sorgir el PNB (Partit Nacionalista Basc) en aquesta època.
Entre els sindicats, CCOO, amb Marcelino Camacho, va tenir un protagonisme destacat, juntament amb la UGT (Unió General de Treballadors) de Nicolás Redondo, la USO (Unió Sindical Obrera) i la CNT (Confederació Nacional del Treball).
El Desenvolupament Econòmic a l'Espanya Franquista
Espanya necessitava importar per mantenir-se, per tant, per eliminar l'autarquia i imposar el liberalisme econòmic, es va crear el Pla d'Estabilització de 1959, que va establir les següents mesures:
- Fixació d'un canvi estable de la pesseta.
- Reducció de la despesa pública i congelació dels sous dels funcionaris.
- Moderació salarial per lluitar contra la inflació.
- Reducció de l'intervencionisme de l'Estat en l'economia.
- Liberalització d'importacions i afavoriment d'exportacions.
- Estimulació de les inversions estrangeres.
Tot això va provocar que entre el 1960 i el 1973, l'economia espanyola experimentés un creixement molt important, conegut com el"miracle econòmi" espanyol.
Plans de Desenvolupament i Industrialització
Per tal de reordenar el creixement econòmic, es van crear els Plans de Desenvolupament. Aquests plans, per períodes de quatre anys, establien les previsions que l'economia espanyola havia d'assolir. Les empreses públiques estaven obligades a complir-les, mentre que les privades les tenien com a indicatiu. A més, per fomentar el desenvolupament a les zones deprimides, es van crear els Polos de Desarrollo.
Espanya es va convertir en una potència industrial, destacant en sectors com la química, la metal·lúrgia i la mecànica, incloent-hi l'automòbil. La indústria tradicional, com la del calçat, també va mantenir la seva rellevància.
Compensació del Dèficit Comercial
Durant els anys 60, Espanya va registrar un dèficit en la balança comercial (més importacions que exportacions). Aquest dèficit es va compensar gràcies a tres factors principals:
- Turisme: L'arribada massiva de turistes va generar una important entrada de divises.
- Inversió de capital estranger: Especialment provinent dels EUA i Alemanya, que va impulsar la industrialització.
- Remeses dels emigrants: Les divises que enviaven els emigrants espanyols des de països europeus van ser una font crucial d'ingressos.