La Nova Reforma i l'Evolució Política d'Andorra
Bases de la Nova Reforma
Bases de la Nova Reforma:
- Dret a vot a tots els caps de casa.
- Incompatibilitat entre el càrrec de conseller general i cònsol de comú.
- Durada del càrrec de 4 anys.
- Renovació de la meitat dels consellers cada dos anys.
- Limitació del nombre de consellers de comú de cada parròquia.
- Creació de comissionats per controlar l'administració i els comptes anuals.
La tercialització de l'economia
La tercialització de l'economia consisteix a abandonar progressivament les activitats primàries tradicionals i aprofitar la peculiar situació d'Andorra per convertir el país en un centre turístic amb hotels, hostals, etc.
Els punts més importants de la reforma
Els punts més importants de la reforma: dret a vot a tots els caps de casa, que va acabar amb el sistema estamental de focs, i l'aparició dels comissionats de poble per controlar la gestió administrativa i els abusos.
FHASA i el desenvolupament industrial
FHASA: Forces Hidroelèctriques d'Andorra explotava l'energia elèctrica i construïa carreteres per a la comunicació amb l'exterior. Per a la construcció va caldre mà d'obra que va venir de fora. Les idees de la Unió Andorrana van influir en la joventut, però també en els obrers de FHASA. Aquests obrers podien representar un perill social i, quan es va fer la concessió de FHASA, es va preveure crear el primer Servei d'Ordre del país. Els obrers de FHASA van organitzar diverses vagues (1931, 1932, 1933) en protesta per l'augment de les hores de treball i les retallades en salaris.
Enfrontament entre els Coprínceps i el Consell General
L'enfrontament va començar al primer terç del segle XX, quan el Consell General (CG) es va anar distanciant cada vegada més dels Coprínceps. Va succeir una sèrie de conflictes i competències:
- El CG decideix atorgar una concessió a una agència estrangera d'apostes per a curses de cavalls a canvi d'un pagament anual. Els delegats permanents van anul·lar aquesta concessió.
- El bisbe d'Urgell va obrir escoles espanyoles, però va haver-hi problemes pel finançament perquè el CG demanava que la subvenció atorgada per Espanya li fos atorgada directament i que els mestres se sotmetessin al seu reglament; el Copríncep s'hi nega.
- El CG nomena un delegat prop del govern de la República Espanyola.
- El repartiment dels correus entre Espanya i França no va ser ben rebut pel CG.
- El CG es negà a reconèixer el nomenament del notari episcopal.
- El CG encarregà a una comissió de consellers l'estudi per a l'establiment d'un registre civil a Andorra.
- El CG acordà estudis per elaborar una Constitució.
- El CG vol sufragi universal masculí i prescindeix del Copríncep episcopal.