La nova societat industrial: burgesia, obrers i corrents obreristes
La nova societat industrial: la burgesia
La burgesia es va convertir en el grup dominant, era la propietària de les indústries i dels negocis. La gran burgesia (banquers i propietaris de grans fàbriques) i la burgesia mitjana (professionals liberals), barrejada amb l'antiga noblesa, els seus habitatges richament decorats amb servei domèstic es van imposar com el model social que s'havia d'imitar.
Els obrers
Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d'obra necessària per a les fàbriques a canvi d'un salari. Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals, els horaris, els salaris i les festivitats, que eren establerts de manera arbitrària pels empresaris. En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball eren molt dures: la jornada laboral durava entre 12 i 14 hores i les remuneracions eren insuficients; obligava les dones i els nins a treballar; els tallers no tenien condicions higièniques.
Les primeres associacions obreres
La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, al qual consideraven responsable dels salaris baixos i de l'atur. Diversos sectors de treballadors van començar a sentir-se que formaven part d'una mateixa classe social, i van crear organitzacions de treballadors, com les primeres societats de socors mutus, que van néixer a Gran Bretanya a la darreria del segle XVIII. Consistia a actuar com a societats de resistència per ajudar econòmicament els seus membres. Les societats obreres van ser il·legalitzades, però l'any 1825 a Gran Bretanya es van derogar les lleis que les prohibien i es van fundar els primers sindicats. Les seves reivindicacions van ser la de: 1. defensa del dret d'associació; 2. reducció de la jornada laboral; 3. millors salaris; 4. regulació del treball infantil.
El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme
En la nova societat industrial, una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i van proposar nous models d'organització social.
El marxisme i el socialisme
A mitjan segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme. El proletariat havia de conquerir el poder polític (dictadura del proletariat) i crear un estat obrer que socialitzaria la propietat. La fi de la propietat havia de dur a la desaparició progressiva de les classes socials, i així es podria assolir l'ideal d'una societat comunista, sense classes.
Al segle XIX, els marxistes van proposar partits obrers socialistes, la seva intenció en la vida política era a través de la participació en les eleccions; els diputats impulsarien la legislació més favorable per als treballadors (sufragi universal).
L'anarquisme
L'anarquisme va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Kropotkin) amb els principis bàsics: 1. llibertat individual; 2. crítica a la propietat privada; 3. defensa de formes de propietat col·lectiva; 4. rebuig a l'autoritat. Defensaven l'acció revolucionària dels obrers. S'oposaven a la participació en la vida política. Alguns van defensar l'acció violenta contra els pilars del capitalisme. D'altra banda, la creació de sindicats, la revolució social.
L'internacionalisme
Tant els marxistes com els anarquistes defensaven unir els seus esforços contra el capitalisme (Internacional proletària): 1864, associació internacional de treballadors; 1889, II Internacional exclusivament socialista.