La novel·la catalana: del realisme a la postguerra
La novel·la catalana: evolució i context
La novel·la realista: que havia dominat el panorama de finals del segle XIX i inicis del XX, va entrar en crisi quan es van posar en dubte les tesis del positivisme, segons el qual tot es podia explicar mitjançant la tècnica i la ciència.
Tipus de novel·la
- La novel·la simbòlica (rural): centrada en històries rústegues, que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs que duien implícits els conflictes ideològics del moment, especialment el paper que l'artista havia de tenir en la nova societat. El tema rural va determinar el llenguatge, que volia reflectir la parla dels pagesos i els pescadors. (Victor Català).
- La novel·la decadentista: que va passar de la descripció a la suggestió. Ja no pretenia reflectir una realitat objectiva, sinó la interior. Els colors són més foscos, lleigs, negatius, tristos, tràgics... Prudenci Bertrana va ser un autor destacat, i va escriure Josafat. Aquesta novel·la passa en una catedral, i tracta de que Josafat és el campaner de la catedral de Girona, però és molt lleig i desafortunat. Des d’allà veu un prostíbul, i allà treballava la Fineta, i la fa venir a la catedral per gaudir dels seus serveis. Després hi ha molta sang i fetge, i al final la Fineta mor.
- La novel·la costumista: És la derivació dels quadres de costums vuitcentistes. Els escriptors el que fan és parlar de la realitat tipificant (exaltant) aquells costums i tradicions més pròpies de la societat. Santiago Rusiñol i Joaquim Ruyra, van pertànyer a la novel·la costumista. Joaquim Ruyra (Marines i boscatges, El regne trenta-quatre, La parada...) té un vocabulari molt complex.
El Noucentisme i la postguerra
Noucentisme: En el S.XX es produeix el noucentisme, però els autors no feien novel·les, i per això no trobarem novel·la noucentista, només trobarem novel·les d'escriptors que no fossin noucentistes.
Escada Dels Anys Seixanta: Les novel·les d’aquesta època, eren de gent que a l’escola no havien estudiat català per culpa del franquisme, però que parlaven català amb la família, i per aprendre a escriure correctament en català llegien molts llibres d'escriptors més antics. Emili Teixidor és un autor destacat d’aquesta època, amb obres com Pa negre, El llibre de les mosques...
Guerra Civil: Durant la guerra civil, es van escriure més novel·les en català a fora que a Catalunya, ja que molts es van exiliar. Altres que es van quedar, no podien escriure en català. Per això moltes novel·les s’editaven fora de Catalunya, sobretot a Centre Amèrica i Sud Amèrica.
Solitud de Victor Català
L’argument està ambientat en el medi rural. La natura guanya i els homes perden. La Mila i en Maties (matrimoni) van a fer d’ermitans en una ermita abandonada. En Maties s’avorria moltes vegades, i deixava a la Mila sola i se’n anava. Mentrestant, la Mila va conèixer a un pastor que vivia amb les seves ovelles, i que sempre anava acompanyat d’un noiet anomenat Balditet. Per aquells camps, vivia un personatge molt solitari, primitiu, que no parlava gaire i que tenia cara de bèstia. El pastor li ensenya a la Mila a estimar la natura, i ella se’n enamora del pastor, però ella no sap que el pastor és molt més gran que ella. Un dia troben el pastor mort, i el poble culpa a en Maties, però la Mila sap que ell no ho va fer. Un dia la bèstia viola a la Mila, i li tira unes monedes que el pastor tenia, i descobreix que la bèstia va ser qui va matar el pastor.
Al principi en Maties i la Mila pugen a la muntanya, i al final només baixa ella, es troba en Maties al pujar i li pregunta que per què baixa ella, i ella li respon que no el vol tornar a veure, referint-se que la solitud pot més amb tota la bellesa d’aquell lloc i per això se’n va.