Novel·la catalana: Realisme, Naturalisme i Narcís Oller
Novel·la catalana contemporània
Segles XVIII-XIX: Un procés d'alfabetització
Gràcies a un procés d'alfabetització de diverses capes socials, existia un públic lector de novel·les extens i una indústria editorial. Llegien més dones que homes. El gènere narratiu que predominava a Europa era la novel·la històrica. El 1830, escriptors catalans van començar a escriure novel·les, però en castellà. Són novel·les històriques que tracten temes de la història en general espanyola (models com Walter Scott i Victor Hugo). Apareix la novel·la de fulletó, que es publicava per capítols.
La llengua catalana en novel·la apareix el 1862 (Antoni de Bofarull - L'orfeneta de Menàrquens o Catalunya agonitzant).
El Costumisme
La realitat immediata com a matèria literària. Valors com l'observació, la descripció i l'humor. Els escriptors costumistes vivien en una època en què les formes de vida tradicionals estaven desapareixent i ells n'eren conscients; reflecteixen en les seves obres un sentiment de nostàlgia. L'article o el quadre de costums descriu escenes de la vida quotidiana i personatges típics.
Característiques:
- Intent de reproduir la vivesa i la gràcia de la llengua col·loquial del poble.
- Predomini de la descripció sobre la trama argumental.
- Abundància de diàlegs espontanis.
Autor important: Emili Vilanova, Lo forjador.
Del Realisme al Naturalisme
El realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX (oposat al Romanticisme) que es caracteritza per voler representar la realitat immediata fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la. Van tenir molta influència la fe en el progrés social i econòmic sorgit de la Revolució Industrial, el positivisme del segle XIX, els descobriments de les ciències naturals, l'invent de la fotografia i també la difusió de noves ideologies socials que s'estengueren arreu d'Europa.
La novel·la realista, gènere narratiu predominat en les literatures europees de la segona meitat del segle XIX, ja que es considerava com el més apte per reproduir el món real i exterior a l'escriptor. Reflecteix transformacions socials de l'època. El novel·lista abandona els temes fantàstics amb l'objectiu d'acostar-se a la realitat immediata i mostra gran interès per tots els aspectes de la societat. La trama argumental intenta reproduir tant els ambients familiars i socials en què es mouen els personatges com els seus conflictes anímics. Descripció objectiva i detallada. El narrador és omniscient i manté un to neutre i objectiu.
Durant l'últim terç del segle XIX, alguns escriptors realistes evolucionen cap a actituds més radicals. Intenten demostrar que estan sotmesos al determinisme universal: el seu caràcter i la seva conducta estan subjectes a unes lleis semblants a les que regeixen els fenòmens físics o naturals. Aquest moviment rep el nom de Naturalisme (Émile Zola, Narcís Oller a la novel·la catalana).
Narcís Oller
(Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Estudia dret a Barcelona i compagina la seva professió (procurador de tribunals) amb la seva vocació literària al llarg de la seva vida. Era catalanista de caire conservador, que representava la burgesia.
Trajectòria: Va iniciar-se en la literatura escrivint narracions de caràcter romàntic i costumista en castellà. Diversos factors el van fer canviar de llengua: les relacions que va mantenir amb escriptors de la revista La Renaixença, com Àngel Guimerà i Emili Vilanova, i la vivíssima impressió que li causaren els Jocs Florals de 1877. A més de les raons sentimentals o polítiques, també n'hi ha algunes de literàries, ja que es va influir molt per la lectura d'autors francesos coetanis i no va veure cap altra manera de reflectir fidelment la realitat que usar la llengua pròpia del món que descrivia. No va poder viure de la literatura i es va dedicar a ser advocat. Va escriure només sis novel·les, molts contes i unes Memòries literàries.
Etapes:
- Etapa de transició: entre el Romanticisme i el Realisme (La papallona).
- Etapa de consolidació: entre el Realisme i el Naturalisme (L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria).
- Etapa de recerca de noves fórmules narratives (Pilar Prim).