Novel·la moderna en català: del Romanticisme al Modernisme

Aparició de la novel·la moderna en català: recuperació de l'objectiu: recuperar el prestigi de la llengua i crear el hàbit de lectura, crear un model de codificació lingüística, recuperar editorials i potenciar els escriptors.

Novel·la romàntica: L'Orfeneta de Menargues, Catalunya agonitzant, primera en català (Antoni de Bofarull).

Realisme: França. Té la intenció de reflectir la realitat i els problemes des d'una òptica crítica i una visió objectiva. El llenguatge s'adapta al parlar de les persones.

Naturalisme: superació del realisme. Els autors es basen en:

• Determinisme (Taine): no som lliures per herència biològica i entorn.
• Evolució de les espècies (Darwin): É. Zola.

Costumisme: corrent literari que intenta reflectir els costums arran de la industrialització i la pèrdua de certs oficis.

Novel·la realista: autors com Josep Pin i Soler, Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserdà i Marià Vayreda amb La punyalada (obra de profundes passions).

Narcís Oller: autor més important, creador de dos mites: Camp (Valls) i Ciutat (Barcelona). Fa una proposta d'elements romàntics (personatges) i realistes (ambient).

Obres: La papallona, Vilaniu, L'escanyapobres, La febre d'or, Bogeria (el més naturalista de totes), Pilar Prim.

Modernisme: corrent estètic que abraça la escultura, la literatura, l'arquitectura... Objectiu: modernitzar la societat a través de les arts. Revistes: L'Avenç. Tendències:

• Regeneracionista: l'art pot ajudar a transformar la societat.
• Vitalista (Nietzsche): per modificar la societat cal fer-ho positivament, de manera vital.

Festes modernistes: Sitges (Cau Ferrat).

Dues etapes:

• 1892-1900: L'Avenç, Catalònia, 4 Gats, Pel & Ploma.
• 1900-1911: Joventut, Poble Català.

Gèneres

Poesia: Joan Maragall, principal poeta. Temes: exaltació de la vida (elogi de la paraula, de la poesia), paisatges, referents catalans (visions i cants), descripció d'experiències vitals (enllà, seqüències).

Teoria de la paraula viva: paraula com a do sagrat otorgat al poeta.

Escola mallorquina: influència clàssica, paisatge balear, valors cristians. Miquel Costa i Llobera: El pi de Formentor.

Narrativa: novel·la sobretot. Dues tendències:

• Decadentista: intenta reflectir la realitat objectiva, es valora la lletjor i l'erotisme. Prudenci Bertrana: Josafat.
• Simbolista: lluita entre l'intel·lectual i la societat endarrerida. Ramon Casellas: Els sots feréstecs, situada en un poble rural, Mossèn Llàtzer vs. població. Víctor Català: Solitud, món rural, Mila vs. poble.
• Joaquim Ruyra: no segueix cap tendència (El rem de 34).

Teatre: gènere més important del Modernisme. Dues tendències:

• Simbolista: basat en Maeterlinck, la trama és d'un tono secundari o inexistent. Autor més important: Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve (autobiogràfica).
• Regeneracionista: basat en Ibsen. Teatre de denúncia social i finals dramàtics. Puig i Ferreter: Aigües encantades.