La Novel·la Realista: Característiques i Context Històric
La Novel·la Realista
Definició i Context
El realisme no s'oposa a la fantasia ni és el contrari d'inversemblant, sinó que s'oposa a l'idealisme, ja que l'idealisme mostra una imatge falsa de la realitat.
El triomf de la novel·la va associat al desenvolupament de la revolució burgesa. El realisme respon a les necessitats d'aquesta classe emergent, ja dominant (la burgesia), de conèixer el món que l'envolta. Es concep la literatura com una eina per facilitar al lector una mirada més precisa sobre la pròpia vida i la societat.
El Mercat Editorial i la Professionalització de l'Autor
Des de finals del segle XVIII es fa patent el canvi de la novel·la i s'incorpora a una economia de mercat. Sorgeix l'editor modern com a empresari que inverteix i respon a la demanda del públic. Apareix aquesta relació entre escriptor i empresari. L'escriptor necessita l'empresari.
S'esdevé la professionalització de l'autor i apareix la indústria editorial (avanços tècnics, llei de l'oferta i la demanda).
Públic i Temàtica
La novel·la exigeix un públic alfabetitzat i amb temps. La classe obrera no tenia temps, per tant, la novel·la va lligada a la classe mitjana. No és casualitat que molts dels protagonistes d'aquestes obres siguin dones, ja que són aquestes les que llegeixen més.
Les novel·les tendeixen a reflectir la problemàtica de la dona de classe mitjana. Això es reflecteix també en l'art (pintures on es veuen dones llegint).
Tècniques Narratives
S'utilitza un narrador en tercera persona i omniscient. És a dir, un narrador anònim, impersonal, que és capaç de conèixer i reproduir fins i tot els pensaments dels personatges. Abunden les descripcions i pretenen ser objectives, però moltes vegades serveixen per transmetre no solament una descripció de l'entorn o del paisatge, sinó també una visió del caràcter dels personatges que hi habiten o una premonició dels esdeveniments futurs.
En aquests textos, la bellesa està al servei de la veritat. Els personatges perversos han de ser lletjos o desagradables; els personatges són atractius si el seu caràcter o les seves intencions són bones.
Balzac i la Novel·la Realista Catalana
Balzac (màxim exponent realista), en el pròleg de La Comédie Humaine, ens comenta que el que proposa és crear un mosaic el més complet possible de la societat. Hi ha una vocació científica, d'experimentar amb la burgesia emergent.
En un principi, la novel·la realista catalana és representada per una sèrie d'autors que superen el costumisme, però que no arriben a assolir els pressupòsits de la novel·la realista. No és fins a l'arribada dels crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i el novel·lista Narcís Oller, que la novel·la catalana entra en la novel·lística realista i naturalista de nivell europeu.