La novel·la i el teatre modernista a Catalunya
La novel·la modernista i Víctor Català
La novel·la modernista no crea formes noves, sinó que reconverteix les velles al modernisme; no es prescindirà totalment del naturalisme i del costumisme. Sota el pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va protagonitzar un escàndol quan es va descobrir, en els Jocs Florals, que l'autor de La infanticida era una dona. De formació autodidàctica, és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.
Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, però és especialment coneguda per Solitud, la novel·la més important del modernisme. En aquesta obra es mostra la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit —personatge que es deixa arrossegar per l'Ànima— a fer d'ermità. La Mila es fa amiga del Pastor, personatge contrapunt de l'Ànima. Però el Pastor mor i ella es queda sola; l'Ànima entra en l'ermita i la viola. Finalment, la Mila decideix fugir del lloc.
El teatre modernista: renovació i art total
El teatre sofrí una renovació profunda i es convertí en un dels gèneres més característics del modernisme, ja que satisfà l'ideal de l'art total. Hi ha dues tendències principals:
- Regeneracionista, social i d'idees: Basada en la crítica social, on els temes giren entorn de la llibertat individual.
- Esteticista: Exposa realitats transfigurades i simbòliques; es vol commoure l'espectador amb suggeriments d'expressió.
Santiago Rusiñol: l'artista total
Santiago Rusiñol, artista polifacètic i model de l'artista modernista, destaca com a dramaturg i pintor. Va dedicar la seva vida a seguir el corrent simbolista, molt influït per Maeterlinck. El 1896 va publicar Anant pel món i el 1897, Oracions.
El 1898 publicà L'alegria que passa, obra decadentista d'un acte que plantejava l'enfrontament de l'artista amb la societat. El 1900, El jardí abandonat (també decadentista) i, el 1901, Cigales i formigues, un nou enfrontament on les formigues representen la burgesia i les cigales són els artistes.
El 1917, L'auca del senyor Esteve tanca la concepció de l'enfrontament de l'artista amb la societat; és una història reconvertida del costumisme a obra de teatre. Explica l'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions que aconsegueixen un gran negoci, però neix en Ramonet, que no vol ser botiguer, sinó que vol ser artista.