Obtenció del Coure: De la Mina al Metall Pur
Abundància i obtenció del coure
Si bé el coure és un metall menys abundant a l'escorça terrestre que d'altres (0,12% del més abundant, l'alumini), és de fàcil obtenció, encara que aquesta sigui laboriosa, atesa la pobresa dels minerals que el contenen. Es considera econòmicament viable un mineral amb continguts superiors al 0,5% de coure i molt rendible a partir del 2,5%.
Minerals i jaciments de coure
Per sota del nivell freàtic, es troben les pirites (sulfurs) primàries, com la calcosina (Cu₂S) i la covel·lina (CuS), i les secundàries, com la calcopirita (CuFeS₂), l'explotació de la qual és més rendible. Acompanyant aquests minerals se'n troben d'altres com la bornita (Cu₅FeS₄), els coures grisos i els carbonats atzurita, malaquita i auricalcita, que solen formar masses importants a les mines de coure en ser la forma en què usualment s'alteren els sulfurs.
Reserves mundials i producció
Les reserves mundials demostrades, segons dades de l'agència nord-americana de prospeccions geològiques (US Geological Survey), s'estimen en 940 milions de tones. Gairebé el 40% d'aquestes reserves es troben a Xile, el principal productor miner de coure del món, amb prop de 5 milions de tones anuals (aproximadament el 36% de la producció mundial). La mina de Chuquicamata (Xile) és la mina de coure a cel obert més gran del món.
Procés d'extracció i tipus de coure
Concentració del mineral
El mineral extret per mètodes mecànics (òxids i sulfurs) es tritura fins a obtenir una pols fina que usualment conté menys de l'1% de coure. Aquesta pols s'ha d'enriquir o concentrar per obtenir una pasta amb un 15% de coure, que posteriorment s'asseca.
Tipus de coure comercial
El coure càtode obtingut té una puresa d'entre el 99,9% i el 99,99% i és el que s'utilitza per a la fabricació dels diferents tipus de coure comercial. Els més usuals són:
- Coure tenaç: amb un contingut d'oxigen controlat, es destina a aplicacions elèctriques, ja que és un coure d'alta conductivitat (>100% IACS).
- Coure desoxidat: normalment no és d'alta conductivitat, per la qual cosa s'empra en aplicacions on aquesta característica no és important, com la caldereria.