Oposició al franquisme: maquis, exili i protestes socials

Oposició al règim

La Guerra Civil i la posterior repressió de la postguerra van servir per anul·lar la possible oposició al franquisme. Bona part dels possibles dirigents de l'oposició estaven morts, a la presó o a l'exili. Les principals dificultats de la dictadura no vindran tant de l'oposició interna com de la pressió internacional.

Oposició guerrillera

Des de la fi de la guerra existeixen guerrilles organitzades antifranquistes (els maquis). La majoria d'ideologies obreres, i fins i tot alguns grups, col·laboren amb la resistència francesa contra els nazis. Les guerrilles protagonitzen accions disperses i actuen en zones rurals i de muntanya.

• Accions realitzades: atracaments, segrestaments, atemptats, sabotatges...
• Operen en entorns rurals i de muntanya i s'enfronten a la Guàrdia Civil i, de vegades, a l'exèrcit.
• La seva principal acció militar fou la invasió de la Vall d'Aran (1944).
• Amb el temps la seva activitat esdevé cada cop més marginal; a principis dels anys seixanta desapareixen els darrers maquis (per exemple Quico Sabaté, Caracremada).

Oposició política

L'oposició política es divideix en diversos sectors amb estratègies i implantacions diferents.

Republicans

• Instal·lats principalment a l'exili (per exemple Mèxic).
• Hi ha un govern republicà a l'exili, així com governs autonòmics en l'exili (un basc i un català).
• Estan dividits i sovint enfrontats entre ells; es retreuen la derrota de la guerra.
• Intenten pressionar la comunitat internacional per condemnar la dictadura.

Comunistes (PCE)

• Amb el suport de la URSS, són el partit més ben organitzat en la clandestinitat.
• Encapçalen les primeres mobilitzacions contra el règim des de l'àmbit sindical.

Monàrquics

• Consideren que la dictadura havia de ser un règim provisional i es desmarquen dels sectors més falangistes.
• 1945: Joan de Borbó publica el "Manifest de Lausana", favorable a una monarquia constitucional.
• 1948: Es pacta l'educació del príncep Joan Carles a Espanya.
• Mantenen, en general, una oposició moderada.

Oposició social

La societat està molt marcada per la resignació després de les penalitats de la guerra. L'escassetat material fa que les reivindicacions polítiques passin a un segon pla i la por a la repressió exerceix un efecte cohibidor.

• A finals dels anys quaranta es produeixen algunes protestes i vagues il·legals per motius laborals: 1946 (Manresa, Astúries) i 1947 (Bilbao).
• 1951: Principal protesta social d'aquest període: la vaga dels tramvies de Barcelona. Es tracta d'una vaga d'usuaris contra la pujada de preus, que provoca la caiguda de l'alcalde, del governador civil i una remodelació del govern municipal.

Notes: S'ha conservat el contingut i la informació original, ordenant-la i corregint l'ortografia i la gramàtica per fer-la more clara i accessible. Paraules clau com "franquisme", "maquis", "exili" o "vagues" s'han ressaltat per millorar la visibilitat SEO del document.