Oració a l'Hort de Getsemaní de Francisco Salzillo: Anàlisi i Interpretació

Oració a l'Hort de Getsemaní de Francisco Salzillo

Catalogació

• Títol: Oració a l’Hort de Getsemaní
• Autor: Francisco Salzillo
• Dimensions: No esmentat
• Localització: Museo Salzillo (Múrcia)
• Cronologia: 1754

Aquesta obra és un grup escultòric d'estil barroc amb una temàtica religiosa, caracteritzat per una gran varietat cromàtica en les figures.

Anàlisi Formal

Composició

La composició es divideix en dos espais ben diferenciats que comparteixen una mateixa unitat d'acció i narració. En el primer grup, trobem tres apòstols adormits sobre unes roques, mentre que al fons s'hi representen Crist i l'àngel.

Tractament de les Figures

Es manifesta una representació naturalista tant en el tractament de les anatomies com en els elements naturals. El realisme és més directe i senzill en els apòstols que dormen, amb actituds i posicions forçades.

• La representació de Crist mostra angoixa, amb un rostre groguenc i una túnica luxosa que contrasta amb la idealització de l'àngel, que presenta un rostre serè, anatomia harmoniosa i sensual.

Ritme

S'observa un equilibri entre moviment i repòs, amb personatges immòbils contraposats a l'àngel o a la disposició dels apòstols.

Expressió

L'expressió és serena però efectista. Per una banda, es percep la tendresa dels apòstols adormits en diferents actituds (plàcida, descuidada i desconfiada). Per altra banda, Crist apareix agenollat a terra amb angoixa i resignació, i l'àngel, amb un rostre lluminós, mostra el calze de la Passió.

El conjunt aconsegueix un dinamisme i expressivitat que genera la teatralitat pròpia del Barroc.

Estil

Aquesta obra és un exemple d'escultura barroca pel seu naturalisme, expressivitat i teatralitat. Reflecteix les característiques de la imatgeria barroca espanyola, iniciada al segle XVII. Presenta una influència italiana que recorda l'èxtasi de Santa Teresa de Bernini, tot i que amb un tret propi de Salzillo.

Interpretació

Tema

La temàtica és religiosa i representa els evangelis després del Sant Sopar.

Iconografia

Després del Sant Sopar, Jesús i els deixebles van a resar a l'hort de Getsemaní. Els apòstols es queden adormits mentre Jesús pateix per saber el seu immediat destí, però acata la voluntat de Déu. L'àngel el conforta i li mostra el calze de la Passió, que representa el seu destí.

Iconologia

Es capta l'instant precís en què Crist, humanitzat, pateix davant la passió i mort. Simbolitza el sacrifici per la humanitat, representada pels tres apòstols que il·lustren tres edats de l'home:

• Joan: joventut
• Jaume: edat adulta
• Pere: vellesa

Encàrrec

L'obra va ser encarregada per la Confraria de Jesús Natzaré per a la processó de Divendres Sant a Múrcia, juntament amb vuit passos més (com l'Últim Sopar, el Rendiment, Jesús a la Columna, etc.).

Funció

La seva funció era ser vista durant la processó de la matinada de Divendres Sant, tenint una funció processional i didàctica per promoure la pietat de l'espectador i fidel.

Significat i Marc Històric

L'obra reflecteix la imaginària i la mentalitat de l'època barroca, amb un predomini de la passió i la teatralitat. També demostra l'art subordinat al missatge catòlic, en el context de la Contrareforma, buscant commoure l'espectador i motivar la seva pietat (Concili de Trento).

Conclusió

Aquesta és una obra representativa de la imatgeria religiosa espanyola d'estil barroc. Posa de manifest la mentalitat col·lectiva d'una època i un país, amb una realitat formal que combina realisme i idealització. Es pot considerar una combinació de l'escola andalusa, més equilibrada i clàssica, que contrasta amb l'escola castellana, d'un realisme més cru i directe, tot i que totes les escoles comparteixen referents ideològics propis del catolicisme contrareformista espanyol.