Oratòria Llatina i Virgili: Art, Eloqüència i Poesia Romana

Oratòria Llatina: Art i Eloqüència a l'Antiga Roma

S’entén per oratòria l’art de parlar bé, de donar al llenguatge escrit o parlat la possibilitat d’assolir els objectius que té tot bon orador: persuadir, delectar o commoure. La facilitat de la paraula (facundia) era una qualitat imprescindible per triomfar al fòrum. Els primers oradors tenien una eloqüència natural, no era fruit ni d’exercicis preparatoris ni de l’estudi de regles determinades.

Tipus de Discursos Llatins

• Discurs Judicial o Forense

  És el discurs en què l’orador es proposa aconseguir una decisió judicial sobre si un aspecte s’ajusta o no al dret.

• Discurs Deliberatiu

  És el discurs polític pronunciat davant l’assemblea del poble en què l’orador recomana una determinada opció.

• Discurs Demostratiu

  Consisteix en la lloança d’una persona; s’hi enquadren els panegírics i les laudationes fúnebres.

Estructura del Discurs Llatí

• Exordi (Exordium)

  Introducció adreçada a preparar l’ànim dels jutges, captar-ne l’atenció i, si és possible, guanyar-se’n la benevolència.

• Narració (Narratio)

  Exposició dels fets que s’intentaran defensar.

• Argumentació (Argumentatio)

  Part central, on s’han de defensar els arguments presentats a favor de la causa i refutar la possible argumentació de la part contrària.

• Epíleg (Peroratio)

  Part final destinada a recapitular tot el que s’ha exposat amb un doble objectiu: refrescar la memòria de l’auditori i tractar de guanyar-se els jutges i decantar-los a favor de la pròpia causa.

Virgili: Vida, Obra i Llegat del Poeta Romà

Publi Virgili Maró va néixer el 70 aC (segle I) a la Gàl·lia Cisalpina. Va ser enviat a fer els estudis a Cremona, Milà i Roma.

La mala salut que tenia, el seu caràcter i la poca eloqüència el van fer abandonar per sempre l’estudi de la retòrica. Al segle I, el sistema polític era la República, però estava en decadència i aviat es formaria l’Imperi. A Roma, va entrar en contacte amb un grup de joves poetes amb una poesia erudita, delicada i íntima. Va marxar a Nàpols (48 aC) per estudiar filosofia. Estava arruïnat, però Horaci el va presentar a Mecenes i a Octavi August.

Entre els 40 i 37 aC, va escriure les Bucòliques, que van tenir un èxit extraordinari i el van fer entrar al cercle de Mecenes, on ja estava vinculat amb Horaci. Virgili forma part del grup d’escriptors coneguts amb el nom de Segle d’Or de la Literatura. Amb Mecenes, ministre d’August i gran protector de les arts, el va unir una gran amistat.

Va compondre les Geòrgiques, obra a la qual va esmerçar set anys. August li va encarregar l’Eneida, a la qual va dedicar els darrers 12 anys de la seva vida. L’any 19 aC, Virgili tenia l’obra enllestida i va decidir viatjar per Grècia i l’Àsia per poder veure in situ els llocs descrits al seu poema. Va morir l’any 19 aC. Abans de morir, va demanar als seus amics que, si li passava alguna cosa, cremessin l’obra, però August ho va impedir i va ordenar que fos editada.

Obres Principals de Virgili

• Les Bucòliques

  • Poemes breus que prenen com a model el poeta Teòcrit.
  • Eren representades al teatre.

• Les Geòrgiques

  • Poema didàctic dividit en quatre llibres.
  • Considerada l’obra més acabada de Virgili.

• L’Eneida

  • La gran epopeia nacional de Roma.
  • Escrita per a la glorificació del poble romà i de la família a la qual pertanyia August.