Organització Territorial de Catalunya: Anàlisi i Evolució

Catalunya: una anàlisi territorial

Font: R. Majoral. Catalunya: una anàlisi territorial. Barcelona, Ariel, 2000.

Evolució de l'organització territorial

• A Catalunya, l'organització del territori sempre ha generat polèmiques.
• Al primer terç del segle XX es va desenvolupar el debat sobre la comarca i es va establir la divisió comarcal de 1936, suprimida després durant el franquisme.
• L'any 1987 es va restablir l'esmentada divisió amb algunes modificacions.
• L'any 2000, una comissió d'experts va elaborar un informe en què proposava reorganitzar l'organització territorial a Catalunya.

Les comarques catalanes

Les modificacions realitzades l'any 1987 van consistir en la creació de tres noves comarques:

• Pla de l'Estany
• Pla d'Urgell
• Alta Ribagorça

La institució responsable de cada comarca és el Consell Comarcal. Està format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors dels diversos municipis de la comarca corresponent. L'objectiu és donar suport als municipis, sobretot als petits. Té competències en l'ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l'esport, l'ensenyament, el medi ambient i altres delegades pels municipis.

Nivells d'administració territorial

Municipis

És una unitat territorial comuna a tot l'Estat i és el nivell de gestió més proper a la ciutadania, ja que les seves competències estan relacionades amb els serveis de planificació urbana, transports, residus, abastament d'energia, aigua, aliments, etc. La institució responsable és l'Ajuntament.

Províncies

Són les unitats bàsiques (descentralitzades) de l'administració de l'Estat, que les utilitza per desenvolupar la gestió fiscal i com a circumscripcions electorals, entre altres aspectes. A més, és una unitat de l'administració local (agrupació de municipis). Les institucions responsables són les Diputacions Provincials i els delegats o delegades del govern central.

Comunitats Autònomes

Desenvolupen una sèrie de competències que el govern central delega en elles, com per exemple: l'ordenació del territori, la sanitat, l'educació, el medi ambient o la gestió del patrimoni monumental. Les institucions responsables són:

• L'Assemblea Legislativa o Parlament, elegit per sufragi universal, que rep diferents denominacions en cada comunitat.
• Els Governs Autonòmics, que tenen el poder executiu distribuït en diverses àrees de gestió denominades conselleries.
• Els Tribunals Superiors de Justícia, que són equivalents al poder judicial de la comunitat autònoma corresponent.