L'origen i la constitució del coneixement segons John Locke

Origen i constitució del coneixement (II): Idees complexes

L’experiència sensible ens proporciona un conjunt d’idees simples que constitueixen els àtoms amb els quals es construirà el nostre coneixement. Per a això, l’enteniment combina unes idees simples amb unes altres per formar-ne unes de complexes.

El funcionament de l'enteniment

Locke descriu el funcionament de l’enteniment en la constitució del coneixement mitjançant els següents processos:

• Percepció: La ment percep les idees que conté per començar a operar.
• Retenció: L’enteniment individualitza les idees.
• Discerniment: Analitza les semblances i diferències.
• Composició: Combina idees per formar idees complexes.
• Comparació: Associa idees en virtut de les semblances.
• Abstracció: Generalitza idees que es corresponen amb una classe d’objectes particulars.

Tipus d'idees complexes

Segons Locke, existeixen tres tipus d'idees complexes:

• Substàncies: Són combinacions d’idees simples que representen coses particulars que subsisteixen per si mateixes (per exemple, la idea d'una taula).
• Modes: Són qualitats o complexos de qualitats que no subsisteixen per si mateixes, sinó que són considerades com a afeccions de les substàncies (per exemple, la idea de distància).
• Relacions: Són el resultat de comparar diferents idees (per exemple, la idea de pare-fill).

Els tres tipus de coneixement

Locke distingeix tres nivells de coneixement:

• Intuïtiu: La ment percep l’acord (o desacord) de dues idees per elles mateixes. Són veritats indubtables, com ara que quatre és més gran que dos. És el coneixement més clar i cert, base de tota evidència posterior.
• Demostratiu: És el que s’anomena raonar. Es tracta de la necessitat d’idees externes per advertir l’acord o desacord entre les idees de la ment. Sempre depèn de proves (per exemple, determinar la magnitud dels angles d'un triangle).
• Sensitiu: La ment, a partir del coneixement intuïtiu, infereix de les seves sensacions l’existència d’objectes externs particulars. Aquest coneixement és bàsicament probabilitat (per exemple, el coneixement sensible de l’existència dels éssers particulars).