Origen i Evolució del Teatre Romà: De Livi Andrònic a Terenci
L'origen del teatre a Roma
L'origen del teatre i de les representacions dramàtiques es vincula a l'hel·lenització general de la cultura romana després de la Primera Guerra Púnica. La presència de tropes romanes al sud d'Itàlia i a Sicília no és aliena a aquest fenomen. Les primeres representacions es deuen a Livi Andrònic, a qui se li va encarregar la posada en escena d'una tragèdia i una comèdia provinents del grec per celebrar els ludi romani al final de la Primera Guerra Púnica.
La tradició teatral popular
El teatre és l'únic gènere literari en l'època de l'hel·lenització de la cultura llatina que ja gaudia a Roma d'una rica tradició popular, ja que el caràcter itàlic era distingit per una tendència a la burla. En les primeres manifestacions preliteràries destaquen:
- Les farses atel·lanes: gènere dramàtic d'origen naturalment popular sorgit entre els oscos. Són petites representacions bufes basades en la vida quotidiana representades per actors no professionals coberts amb màscares. Apareixen personatges fixos, com el jove enamorat, el geperut, el vell estúpid i el golut.
- El mim: representacions en les quals tant homes com dones representaven escenes de la vida a partir d'un text en prosa. Tenia molt d'èxit entre el poble. Pretenia dur el realisme a l'extrem, fins al punt que, en ocasions, es practicava l'acte sexual davant del públic i, quan algú havia de morir, era substituït per un condemnat a mort i era executat de veritat.
El teatre culte: tragèdia i comèdia
Els gèneres tràgic i còmic constituïen el teatre culte i continuaven amb els models grecs en què s'havien inspirat.
La tragèdia
En la tragèdia distingim:
- La fabula crepidata: tragèdia d'assumpte grec caracteritzada perquè els actors utilitzaven una bota alta característica dels actors grecs. Són de tema mitològic.
- La fabula praetexta: basada en la història romana.
La tragèdia es va cultivar entre el 240 i el 90 a.C., quan mor Acci, l'últim tràgic de la República. En l'època de l'Imperi, la producció dramàtica, més concretament la d'assumpte tràgic, es va relegar als cercles intel·lectuals on era recitada. D'aquest període conservem les tragèdies escrites per Sèneca.
La comèdia
En la comèdia trobem:
- La fabula palliata: comèdia d'assumpte grec denominada així perquè els actors es cobrien amb el pallium.
- La fabula togata: comèdia sobre personatges i temes romans en la qual els actors vestien toga.
La comèdia està més ben documentada en les obres de dos grans còmics de principis de la República, Plute i Terenci. Imita la comèdia nova grega, una comèdia de costums amb un argument d'embolics que reflectia la vida de les classes acomodades. En l'acció hi havia una sèrie de personatges: l'enamorat, el vell de mal geni, l'esclau astut, soldats, cortesanes, donzelles... Sempre acaben amb final feliç. Els personatges tenen noms grecs.
Plute i Terenci: dos grans autors
Plute va viure entre els segles III i II a.C. El seu èxit popular es deu al fet que era un home del poble i escrivia comèdies per a les classes baixes amb un llatí col·loquial. Sense cap preocupació moral, només vol divertir i fer riure el seu públic. Les seves obres estan basades en altres de gregues; de vegades, no només barreja diverses obres, sinó que modifica l'original tallant o afegint recursos còmics típicament itàlics. La finalitat del teatre de Plute és divertir, aconseguint un efecte còmic en cada escena.
Terenci va viure al segle II a.C. Va ser esclau d'un senador que prompte li va donar la llibertat. Va morir jove, entre els 25 i els 35 anys, en un viatge a Grècia a causa d'un naufragi. No va aconseguir tant d'èxit com Plute, ja que estava més allunyat del poble, amb una llengua més culta i una gran preocupació moral. Terenci buscava més el somriure que la riallada, a diferència de Plute. Algunes obres seves són Els germans, L'eunuc i Formió.