Origen de la Filosofia, Estructura Social i Teoria de les Idees de Plató

Origen de la Filosofia

Escola de Milet

La filosofia s'inicia amb Tales de Milet, astrònom i matemàtic. Ell i els seus deixebles van qüestionar el valor de les explicacions mítiques, buscant explicacions lògicament necessàries. Van protagonitzar el pas del mite al logos, preguntant-se quin era el principi bàsic i immutable de tot (arkhé). El més important d'aquests pensadors són les preguntes que es formulaven i la forma en què les van intentar respondre, cercant racionalment un principi únic.

Pitagòrics

És el naixement del pensament racional. Pitàgores va fundar un moviment intel·lectual, religiós, moral i polític. L'objectiu era la purificació de l'ànima. Van defensar la immortalitat de l'ànima i la doctrina òrfica de la seva transmissió. L'estructura del cosmos és matemàtica. Els pitagòrics deien que l'harmonia és el més bell que hi ha. Aristòtil deia a la Metafísica que, per als pitagòrics, els elements dels nombres eren l'essència de totes les coses.

Estructura Social de l'Estat segons Plató

Plató basa l'estructura social en la relació de cada ànima amb una posició dins del poble: treballadors, militars i governants. Per tenir una ciutat justa, cada ànima ha de fer el que li pertoca. Els treballadors aporten temprança; els militars, fortalesa per protegir la ciutat; i els governants, saviesa. Només les ànimes més sàvies poden governar. Tota ànima ha de complir amb el que se li mana perquè, gràcies a aquest conjunt, s'arribi a la justícia. Això es relaciona amb el mite dels metalls: treballadors (bronze), militars (plata) i governants (or). No és possible ni justa una societat sense una de les tres parts; si una falla, la ciutat i la societat deixarien de ser justes. Cada ànima, per complir la seva posició, ha de mirar amb els ulls de l'ànima, els ulls de la ment.

Teoria de les Idees de Plató

La teoria de les idees de Plató busca explicar què és el real. Per Plató, la resposta exigeix un esforç racional per distingir entre dues menes de realitats amb dos objectius diferents:

• Món intel·ligible: món de les formes pures, la realitat en sentit fort.
• Món sensible: món de les coses, els fets, la matèria, on els objectes són còpia o imatge de les formes pures (Idea).

El món que coneixem pels sentits (món sensible) és una còpia del món de les idees. En el món de les Idees es troben les formes pures (models perfectes, universals i ètics). Les idees per Plató són objectives, reals en sentit ple, i gaudeixen de totes les perfeccions de l'Ésser. Són úniques (podem parlar de la Veritat, el Bé, la Justícia), eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà avui i demà) i indivisibles. Plató suposa que al món de les idees hi ha un model de perfecció, una forma pura que els objectes del món material copien o imiten de manera més o menys perfecta. Només hi pot haver ciència (saber rigorós) en el món intel·ligible; el món sensible és pura opinió. En el món sensible, les coses percebudes pels sentits tenen diversos graus de perfecció, sent més o menys semblants a la Idea. En canvi, la perfecció de les Idees és absoluta.

Coneixement universal segons Sòcrates: tothom pot arribar al coneixement.