L'Origen de la Vida: Debats, Teories i Experiments Clau
Els Debats sobre l'Origen de la Vida
La Teoria de la Generació Espontània
La majoria de científics, des d'Aristòtil fins al segle XIX, creien que alguns éssers vius sorgien de manera espontània de substrats gràcies a la força vegetativa que provenia de la pròpia matèria.
La invenció del microscopi va descobrir un món nou i apassionant: el dels microorganismes. Aquest descobriment va reforçar la teoria de la generació espontània. Anton van Leeuwenhoek, l'inventor, va mostrar que en gotes d'aigua apareixien sobtadament éssers diminuts que ningú havia vist mai abans.
No obstant això, dos italians, Francesco Redi (1668) i Lazzaro Spallanzani (1769), van realitzar experiments crucials que van començar a qüestionar aquesta teoria. Els seus estudis van demostrar que un recipient tancat i aïllat de l'exterior es podia mantenir sense organismes. Cada cop més científics s'oposaven a la teoria de la generació espontània, fins al punt en què l'Acadèmia Francesa de les Ciències va convocar un concurs per establir una evidència experimental a favor o en contra. El guanyador va ser Louis Pasteur, descobridor de l'activitat bacteriana, els experiments del qual van refutar definitivament la generació espontània.
Les Interpretacions Modernes: L'Evolució Bioquímica de la Vida
A partir dels experiments de Pasteur, es va establir el principi de la biogènesi: només la vida pot generar vida.
Posteriorment, el bioquímic A.I. Oparin (1924) i el biòleg anglès J.B.S. Haldane (1928) van imaginar un mateix escenari químic per a l'origen de la vida: una atmosfera primitiva de caràcter reductor. En comptes d'oxigen, que destruiria qualsevol estructura viva, aquesta atmosfera contenia compostos com el metà, el vapor d'aigua i l'amoníac. En aquestes condicions, i enmig d'erupcions volcàniques, l'energia dels llampecs i la radiació ionitzant procedent del Sol podrien haver-se format molècules i macromolècules orgàniques. Aquestes haurien evolucionat, passant per uns prebiòtics anomenats coacervats, fins a construir les primeres cèl·lules vives.
El 1953, els bioquímics S.L. Miller i H.C. Urey de la Universitat de Chicago van construir un aparell que reproduïa les condicions de l'atmosfera primitiva postulades per Oparin i Haldane. Van sotmetre una barreja de vapor d'aigua, metà, amoníac i hidrogen a fortes descàrregues elèctriques. Com a resultat, van obtenir diverses molècules orgàniques, entre elles 13 dels 20 aminoàcids que formen les proteïnes, proporcionant una evidència experimental clau per a la teoria de l'evolució bioquímica.