Origen de la Vida i Teories Evolutives: De Redi a Lamarck
L'Origen de la Vida i les Teories Evolutives
La Teoria de la Generació Espontània
Durant molts anys, es va creure que els éssers vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. El primer científic que es va qüestionar seriosament aquesta teoria va ser l'italià Francesco Redi (1626-1697).
Redi volia demostrar que les larves de mosca que apareixien a la carn en descomposició provenien de les mosques i no pas de la carn. Al segle XIX, Louis Pasteur va demostrar que la creença generalitzada en la generació espontània no tenia fonament. Pasteur va concloure que tot ésser viu provenia d'un altre ésser viu, establint el principi de la biogènesi.
Formació de les Primeres Cèl·lules
L'any 1922, el bioquímic rus Alexander Oparin va proposar una teoria sobre l'origen de la vida: les primeres molècules orgàniques es van formar a partir dels gasos de l'atmosfera primitiva, per l'acció de descàrregues elèctriques produïdes per les tempestes i de la llum ultraviolada del sol. Aquestes molècules es van anar combinant per formar estructures més complexes, fins a l'aparició de les primeres cèl·lules.
L'Evolució Biològica
L'evolució biològica és la transformació gradual i progressiva de formes de vida primitives en altres de més diferenciades i complexes al llarg del temps.
Teories Pre-Darwinianes: Fixisme i Catastrofisme
El Fixisme
La teoria fixista considerava que totes les espècies eren invariables i que van ser creades al principi dels temps tal com les coneixem avui. Els fòssils es consideraven capricis de la naturalesa (pedres en forma de petxina, per exemple) o espècies que van desaparèixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb els éssers actuals.
El Catastrofisme
La teoria catastrofista va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la Terra va estar poblada per una successió de flores i faunes independents entre sí, que van ser aniquilades per catàstrofes successives, donant lloc a noves creacions.
La Teoria de Lamarck sobre l'Evolució
Al segle XVIII, el francès Jean-Baptiste Lamarck va ser el primer naturalista que va desenvolupar una teoria de l'evolució en la qual explicava els mecanismes evolutius. Els seus principis fonamentals són:
Tendència Innata al Perfeccionament
Els éssers vius tenen una tendència innata al seu perfeccionament, que els permet adaptar-se als ambients més diversos.
Llei de l'Ús i el Desús dels Òrgans
Els canvis de l'ambient creen necessitats en els organismes. Per a adaptar-se a les noves condicions de vida, això origina un augment o una disminució en l'ús d'alguns òrgans, cosa que implica que es desenvolupin més o menys i que, consegüentment, experimentin una modificació de l'organisme.
La Funció Crea l'Òrgan
Quan els canvis ambientals originen necessitats completament noves, poden sorgir com a resposta òrgans totalment nous.
Herència dels Caràcters Adquirits
Perquè els nous caràcters es perpetuïn i es transmetin en les generacions, han de ser hereditaris.