Orígens i causes de la Restauració Borbònica

Orígens i les causes de la Restauració

Tornada al tron de la dinastia borbònica d'Alfons XII després del pronunciament de Martínez Campos en Sagunt que es divideix en tres etapes:

Primera:

Regnat d'Alfons XII (1875-85).

Segona:

Regència de Maria Cristina (1885-1902).

Tercera:

Regnat d'Alfons XIII i crisi de la Restauració (1902-31) que es divideix en dos períodes:

De 1903-1923: Alfons XIII.

De 1923-1930: Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Primera Restauració (1875-98)

El sistema polític de la Restauració

El polític més important, Cánovas del Castillo, volia un nou model polític per superar els problemes endèmics com el caràcter partidista dels moderats, l'intervencionisme dels militars en la política i la proliferació d'enfrontaments civils. Per aconseguir-ho, es planteja:

• Elaborar una constitució.
• Establir un sistema polític basat en el bipartidisme.
• Pacificar el país, posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.

La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes corts constituents, amb sufragi universal però que després va tornar al sufragi censatari.

Constitució 1876

Mostra del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. De caràcter conservador, inspirada en els valors de monarquia, religió i propietat.

Monarquia:

Institució superior al marge de la decisió política, amb la sobirania compartida. El rei té el poder de vetar, nomenar ministres i convocar, suspendre o dissoldre les corts.

Corts:

Bicamerals, amb el Senat i el Congrés dels Diputats. La meitat dels senadors eren per dret propi o vitalicis.

Sufragi:

No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a censatari. Al 1890 s'aprova el sufragi universal.

Bipartidisme i torn pacífic

Sistema de govern ideat per Cánovas, amb alternança entre conservadors i liberals, partits dinàstics que acceptaven la monarquia alfonsina per garantir l'estabilitat institucional. L'exèrcit tenia com a missió defensar la seguretat i la independència del país.

Fi dels conflictes bèl·lics

L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la Guerra Carlina i la Guerra de Cuba.

Guerra Carlina:

A Catalunya, les forces carlines van aconseguir victòries a Alpens i Castellfollit, però van ser derrotades per l'exèrcit a Catalunya, País Valencià i Aragó. La rendició total es va produir l'any 1876, suposant l'abolició del règim foral. L'any 1878 s'atorga autonomia fiscal amb sistema de concerts econòmics.

Cuba:

Es combina l'enviament de tropes amb la negociació i el 1878 es signa la Pau de Zanjón. El retard i incompliment d'aquestes promeses provoquen la Guerra Chiquita (1879) i la insurrecció general de 1895-1898. La fi de les dues guerres i el sistema de torns pacifica ideològicament el país, però el nou centralisme propicia el descontent a Cuba i l'aparició dels anomenats nacionalismes 'perifèrics'.