Orígens dels Regnes Cristians: Astúries, Lleó, Navarra i Comtats Catalans
Els Orígens dels Regnes Cristians
Després de la conquesta musulmana, els únics nuclis de resistència cristiana van ser les àrees cantàbriques i pirinenques. Els visigots es van refugiar en aquestes zones, que van ser l'origen dels nous regnes cristians. A la serralada cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès, i als Pirineus el regne de Navarra i els comtats catalans.
Formació del Regne Asturià i Lleonès
El regne asturià i lleonès va sorgir al segle VIII. L'any 718, els visigots van triar com a rei a Pelai, qui es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga el 722. Al segle IX, moltes ciutats es van incorporar al regne. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III (866-910).
Naixement de Castella
En l'època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions musulmanes. Estava dividida en comtats que es van mantenir sota Ferran González (930-970), qui va governar de manera independent l'any 951. Finalment, el 1035, Castella es va convertir en un regne propi.
De la Marca Hispànica als Regnes i Comtats Pirinencs
A la regió pirinenca, Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats.
Creació del Regne de Navarra
Al principi del segle IX, el compte Ènnec de Pamplona, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Al segle X, la dinastia Ximena va governar Navarra. El moment de més esplendor va ser el regnat de Sanç III (1000-1035).
Els Comtats d'Aragó
L'any 922, Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, que es van independitzar quan va morir Sanç III el 1035.
Els Comtats Catalans
Els reis també van organitzar en comtats un territori que seria conegut amb el nom de Catalunya Vella. Els comtes eren d'origen franc i tenien poders administratius amplis. En l'època de Guifré el Pilós, iniciador del casal de Barcelona, van ser substituïts per membres de la noblesa local que al segle X van consolidar el seu poder independent dels reis carolingis.
Les Tres Cultures
Els regnes cristians no tenien una població homogènia. Existien tres grups: cristians, jueus i musulmans, que vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren musulmans que romanien en territori cristià, i els jueus. Les relacions amb la resta de la població van ser tenses, sobretot les del segle XIV.