Orígens i Evolució de la Llengua Catalana i la Poesia Trobadoresca

Orígens i Evolució de la Llengua Catalana

Del Llatí al Romanç: Fites Clau

• Segle IX: Ja s'havia produït la transformació del llatí en les llengües romàniques. El Concili de Tours (813) va ordenar la traducció de les homilies.
• A mitjan segle XII: Primera manifestació escrita en romanç català amb el Llibre Jutge, traducció del Forum Iudicum.
• Finals del segle XII: Es conserva un document religiós important: les Homilies d'Organyà.
• Rei Jaume I (1276): Va ordenar la redacció de documents legals en romanç.
• Segle XIII:
  • Textos jurídics destacats: el Llibre del Consolat de Mar i els Furs de València.
  • Primeres mostres de prosa historiogràfica: el Llibre dels Fets de Jaume I i la Crònica de Bernat Desclot.
• Segles XII i XIII: Comencen a aparèixer els primers textos en prosa escrits en llengua romànica.

La Influència Provençal i la Poesia Trobadoresca

• Provençal: Va ser la primera llengua romànica que havia desenvolupat un estàndard literari per a l'expressió poètica. Va influir notablement a Occitània i Catalunya.
• Corts feudals occitanes: S'hi va desenvolupar un tipus de literatura amorosa que tingué una gran influència. Els nostres escriptors optaren per l'occità.
• Poesia Trobadoresca: Va néixer a Occitània (sud de França) entre els segles XII i XIII. La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i la música, en què oferia el seu cor i vassallatge a la dama. Els trobadors desenvoluparen un codi amorós conegut com fin'amor o amor cortès.

Amor Cortès: Concepte i Característiques

El trobador es declarava servidor fidel a la dama, de la mateixa manera que el poble (serfs) eren servidors fidels al senyor feudal.

• Trobador: L'home enamorat.
• Dama (midons): La senyora, ésser superior.
• Marit (gelós): L'obstacle.
• Difamadors (lauzengiers): Els que podien revelar l'amor secret.

El trobador considerava la dama com un ésser superior. La dama havia de ser casada.

Era un amor prohibit que calia ocultar de la gelosia del marit i lluitar contra els entrebancs. El nom de la dama s'ocultava amb un senyal (pseudònim), com ara "Bon Esper" o "Bela Vezor".

Característica principal: Amor adulteri (fora del matrimoni).

Gèneres i Estils de la Poesia Trobadoresca

• Cançó: Composició en què el trobador expressa els seus sentiments amorosos.
• L'Alba: Composició amorosa que evoca els sentiments dels amants a l'alba, després de passar la nit junts.
• Pastorel·la: Gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller.
• Sirventès: Gènere satíric que consisteix en un atac personal a un enemic, o una crítica social o política.
• Plany: És un cant de lloança i lamentació per la mort d'un senyor o amic.

Trobadors i Joglars: Rols i Funcions

• Trobador: Persona que escrivia versos i componia la música.
• Joglar: Persona que cantava i divulgava la poesia trobadoresca amb acompanyament musical.
• Poeta: Únicament persones que feien composicions en llatí.
• Cançoners: Reculls que apleguen composicions de diversos trobadors. Estaven encapçalades per una nota biogràfica o els motius de la composició.