Orígens de la literatura catalana i els trobadors: evolució i influències

Orígens de la literatura catalana: els trobadors

El català és una llengua romànica que resulta de l'evolució del llatí vulgar.

Dins la llengua llatina, hi havia dos nivells de llenguatge clarament diferenciables:

• Llatí clàssic: utilitzat per persones d'un nivell cultural alt, principalment en l'escriptura.
• Llatí vulgar: vehicle de comunicació oral, que va ser el que van rebre els pobladors de les zones conquerides.

Els segles de formació de la llengua catalana són el VI, VII i VIII. Durant aquest període, la llengua parlada a la Catalunya Vella va adquirir la seva fesomia.

Per què?

• Ruptura de relacions amb Roma a causa de la caiguda de l'Imperi Romà (476).

Llengües autòctones + llatí vulgar + llengües posteriors = Català

Llengües autòctones (substrat)

Són les llengües que existien a les nostres terres abans de l'arribada dels romans.

• Basco-Ibèric: (al Pirineu) Exemples: Esterri, Gerri, Llessui.
• Cèltic: aquest poble va penetrar entre els segles VII i V a.C. Exemples de topònims: Besalú, Verdú, Salardú.

Substrat: Influència primitiva sobre la llengua que s'imposa.

Superstrat: Llengua que s'ha introduït en un territori determinat, dins l'àrea d'una altra, i sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.

Adstrat: Llengua que determina una influència parcial sobre una altra llengua veïna o sobre un dialecte.

L'element grec

Hel·lenismes arribats:

• Per mitjà del mateix llatí: (governar, guix, escola).
• Edat Mitjana gràcies a les relacions amb Grècia (galera, calaix, xarxa).

L'element germànic

Invasions a partir del s. V (ex. guerra, sabó, blanc, blau...).

Dins d'aquesta influència té especial importància l'antroponímia: Alfons, Elvira, Àlvar i els cognoms Llopart, Galí, Bertran, Recasens.

L'element àrab

• Noms relacionats amb l'agricultura: (taronja, arròs, carbassa).
• Relacionats amb la construcció: (rajola, tarima, alcova).
• Relacionats amb la indumentària: (samarreta, arracades, alforja).
• Relacionats amb la llar: (flassada, sofà, catifa, setrill).

Presència de l'article aglutinat AL: albergínia, almirall, alcalde. En molts casos no s'ha aglutinat encara que el mot és d'origen àrab: carxofa, càmfora, quitrà.

Contacte amb el castellà

A partir del s. XV comencen a introduir-se mots castellans a causa de la substitució de la monarquia catalano-aragonesa.

Podem distingir dos tipus de mots provinents del castellà:

• Mots no admesos però que tenen una vigència en la parla col·loquial (barco, bueno, cuidado).
• Mots de llarga tradició i reconeguts per la normativa (amo, bodega, maco).

Podem trobar aportacions menys importants d'altres llengües: francès, italià, anglès....

El pas del llatí al català fou lent; els canvis més importants no es produïren fins al s. VIII. Hi ha documents notarials i de cúria escrits en un llatí ple d'incorreccions, que són l'origen de la nova llengua.