Els paisatges agraris d'Espanya
Paisatge agrari atlàntic
Els paisatges atlàntics són propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues.
El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, i afavoreix la presència de prats i de boscos caducifolis.
L'agricultura ocupa poca extensió. Actualment, ha desaparegut gairebé del tot el policonreu orientat a l'autoconsum. El monoconreu que ocupa més superfície és el de blat de moro per a farratge.
Al País Basc, a Cantàbria i a Astúries, la ramaderia s'orienta a la cria de bestiar boví per obtenir llet. A Galícia, la producció de vacum es destina prioritàriament a carn.
L'estructura agrària és minifundista, sobretot a Galícia, on els pagesos tenen petites parcel·les disseminades. Aquesta dedicació ramadera explica per què la població agrària viu dispersa en cases de camp o en poblets.
Paisatge agrari mediterrani
Aquest paisatge ocupa les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, i les Illes Balears. La majoria són llocs de relleu accidentat, però hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils.
El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. Aquestes condicions climàtiques expliquen la pràctica d'una agricultura de secà: els conreus principals són els cereals, la vinya i les olives, que formen la trilogia mediterrània.
A les zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils es practica l'agricultura de regadiu amb l'ús de tota mena de productes fitosanitaris.
La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de secà.
L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes. A les planes litorals, les explotacions són de dimensions petites.
La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se en pobles grans, tot i que també hi ha habitants dispersos.
Paisatge agrari d'interior
Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Hi predominen les zones planes, amb una altitud elevada a la Meseta.
El clima és de tendència continental, amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents. El terreny forestal hi és escàs, de vegades associat a conreus herbacis o en guaret i a les pastures, com és el cas de les deveses.
Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal.
A les zones de secà hi predomina el bestiar oví, que aprofita els prats de muntanya.
L'estructura agrària era de terres molt parcel·lades, amb una densa xarxa de camins amb centre en pobles grans.