Paisatges Agraris i Ramaderia a Espanya: Tipus i PAC

Conreus i ramaderia a Espanya: paisatges agraris

El paisatge agrari i el clima

El factor decisiu que defineix el paisatge agrari a Espanya és el clima. A partir d'aquest, es poden distingir cinc grans tipus de paisatges: atlàntic, mediterrani, d'interior, de muntanya i de les Canàries.

Paisatge agrari atlàntic

Localitzat a la cornisa cantàbrica i les terres gallegues, es caracteritza per un relleu accidentat i la presència de prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió, i el monoconreu més extens és el blat de moro per a farratge. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria de bestiar boví per a l'obtenció de llet. La població agrària es troba dispersa.

Paisatge agrari mediterrani

Comprèn el litoral i prelitoral mediterrani, les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i les Illes Balears. Les precipitacions són escasses, la qual cosa afavoreix l'agricultura de secà. Els conreus principals formen la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera. En zones de sòl fèrtil, es desenvolupa una agricultura de regadiu molt sofisticada. La ramaderia es basa en el bestiar oví i cabrum en zones de secà, mentre que a Catalunya predomina el bestiar boví i porquí de tipus intensiu. A Andalusia, hi ha un predomini dels latifundis.

Paisatge agrari d'interior

S'estén per les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Són zones planes amb una altitud mitjana elevada i un clima mediterrani de tendència continental. Predomina el conreu de cereals amb rotacions de conreus. Si en el passat el cultiu principal era el blat, actualment ho és l'ordi, destinat al bestiar. A les zones de secà de la Meseta i Aragó, destaca el bestiar oví.

Paisatge agrari de muntanya

Es troba a altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i a altituds elevades i mitjanes del sud. Els usos del sòl s'esglaonen segons l'altitud i la insolació. L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de faigs i castanyers.

Paisatge agrari de les Canàries

El producte principal és el plàtan, especialment a Tenerife i La Palma. També es cultiven tomàquets d'exportació i patates, sovint en conreus protegits amb plàstic. La superfície forestal està protegida, on destaquen els boscos de pi canari i laurisilva.

La Política Agrària Comuna (PAC)

L'origen de la PAC es remunta als anys 50, en una Europa occidental on la població estava marcada pels anys de guerra, l'agricultura havia quedat paralitzada i el proveïment d'aliments no es podia garantir. L'objectiu central inicial va ser fomentar la millora de la productivitat agrícola per assegurar un subministrament estable d'aliments a preus assequibles per als consumidors i garantir un sector agrícola viable a la UE.

Objectius de la PAC

• Augmentar la productivitat.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient i l'entorn rural.

Conseqüències de la PAC

La implementació de la PAC ha tingut múltiples efectes:

• Ha contribuït a la modernització del sector primari.
• Ha ajudat a pal·liar els efectes negatius d'un medi natural desfavorable.
• Els incentius per a la modernització han frenat, en part, l'èxode rural.
• Ha reduït el nombre d'explotacions petites.
• Ha potenciat el predomini de les explotacions en règim d'explotació directa.
• Ha contribuït decisivament a l'augment dels sistemes d'explotació intensiva.
• Ha ajudat a augmentar els rendiments agrícoles en general.
• S'han iniciat dinàmiques de consolidació de les economies rurals mitjançant altres recursos.
• S'està introduint un criteri selectiu en la creació de regadius, la qual cosa frena la tendència a l'abandonament d'aquest medi rural.
• Ha contribuït decisivament a la disminució de les terres de secà i a l'augment de les de regadiu.
• Ha afavorit que es redueixin les zones de secà marginals o de poca rendibilitat i que augmentin els boscos.
• Ha fet que l'agricultura espanyola i catalana hagin assumit el protagonisme que els correspon.