Paisatges Vegetals d'Espanya: Oceànic, Mediterrani i Muntanya

Geografia2,61 KB

Paisatge Vegetal Oceànic

Zona d'influència

Galícia, Serralada Cantàbrica. També en zones muntanyoses: Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralada Litoral Catalana.

Característiques

Precipitacions abundants i temperatures suaus: bosc temperat oceànic.

  • Espècies típiques: Roure i faig, que deixen passar poca llum i, per tant, no hi ha gaires arbustos.
  • Rouredes: S'estenen pels vessants de muntanyes perquè necessiten humitat, però no suporten el fred i la neu.
  • Fagedes: A vegades es canvien amb els roures, no toleren gaire la calor i necessiten molta humitat (fusta per a mobles).
  • Landa: Per sobre dels 1600-2000 m d'altitud, és un matollar dens format per brucs, ginesta... S'aprofita com a pastura, això afavoreix l'erosió.

Paisatge Vegetal Mediterrani

Ocupa la major part de la superfície peninsular. L'alzinar i les suredes són les formacions boscoses més extenses. Al bosc mediterrani també se li diu esclerofil perquè està preparat per a les dures condicions de calor i sequera. Aquest bosc sempre és verd i es desenvolupa lentament. Les capçades dels arbres són amples i tancades per evitar que la calor arribi a terra. Les fulles són dures, petites, dentades.

  • L'alzina és de fulla perenne, no perd mai la fulla.
  • La surera és més termòfila i necessita més pluja.

L'acció de l'home ha provocat la regressió de l'alzinar i la gran expansió del matollar que forma màquies, garrigues i estepes.

Espècies que integren el matollar

  • El bruc, la ginesta i l'estepa, abundants a la Meseta Nord.
  • Garric i llentiscle a la franja mediterrània.
  • Margalló, espart, farigola i esparreguera a l'extrem sud-est peninsular i la Vall de l'Ebre.

Paisatge Vegetal de Muntanya

Es distribueix en pisos altitudinals segons la temperatura i les precipitacions.

Pirineus: Paisatge Vegetal Alpí

Es distingeixen:

  1. Pis subalpí (1200-2400 m): Inclou coníferes com el pi negre, l'avet i un sotabosc format per arbustos, com la nabinera.
  2. Pis alpí (2400-3000 m): Pot estar més de mig any cobert de neu, només s'hi desenvolupa el prat.
  3. Pis nival (més de 3000 m): Només creixen plantes adaptades a les roques, com líquens i molses.

Altres Muntanyes

  • Bosc caducifoli.
  • Bosc perennifoli.
  • Per damunt: arbustos.
  • Per damunt: prats quan hi ha humitat.

Descarregar

PDF Word HTML