Panteó de Roma i August de Prima Porta: Anàlisi d'Obres Clau
El Panteó de Roma: Història i Arquitectura
Ubicació: Camp de Mart (Roma)
Cronologia: 118 / 128 d.C.
Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.
Promotors: Agripa (original), Domicià i Adrià (reconstrucció).
Descripció Arquitectònica del Panteó
L'edifici es compon d'un pòrtic octàstil. Darrere de l’enorme pòrtic, hi ha una gran cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula.
- La cúpula, de 43 metres de diàmetre, presenta cassetons que es fan més petits a mesura que t'hi apropes, creant un efecte òptic de major alçada.
- La transició entre el pòrtic (pronaos) i el tambor cilíndric s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior.
- Les línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de maó que reverteixen en els contraforts integrats al mur, i distribueixen el pes dels pilars interns repartits per la planta de la cel·la.
S’accedeix a la cel·la per portes de bronze gegantines. La cel·la és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles i fornícules intercalades, i un àtic amb finestres cobertes amb gelosies.
Integració Urbanística i Entorn Actual
Actualment, el Panteó es troba al centre de Roma, integrat en l’entorn urbanístic. Malgrat les seves dimensions, no supera l’altura dels edificis contigus i s’adequa a la plaça on es troba.
Funció Original i Simbolisme (Cosmologia Romana)
Originalment, estava dedicat a tots els déus de l’Olimp (del grec *pan* és 'tot' i *theos* és 'déu').
L'interior reflecteix la cosmologia romana:
- Els set absis celestes estan consagrats a les set divinitats planetàries.
- La cúpula simbolitza la volta celeste que cobria la terra.
- L’òcul (obertura central) representa el sol.
Influència i Transcendència Arquitectònica
El Panteó és un temple circular d’influència grega, tot i que l'ús de l'arc, la volta i la cúpula ja eren coneguts a Mesopotàmia i pel poble etrusc. La seva estructura va tenir una gran transcendència en l'arquitectura occidental. Per exemple, Brunelleschi el va estudiar per dissenyar la cúpula del Duomo de Florència, i va servir de model per a moltes altres construccions posteriors.
L'Estàtua d'August de Prima Porta (C. 20 a.C.)
Descoberta el 1863.
Temàtica, Funció i Simbolisme dels Relleus
L'estàtua representa August en l'acte d’exiliar les legions. La seva funció principal és glorificar la figura de l’emperador.
Els relleus de la cuirassa estan relacionats amb déus i amb la història militar de personatges clau, com:
- Les personificacions d'Hispània i Gàlia.
- Tiberi, fillastre d'August.
- Diana i Apol·lo.
L'estàtua és una còpia en marbre del calçat de cap d'exèrcit.
Característiques Estilístiques i Tècniques
- Missatge: Mostra de conquesta i submissió.
- Estil: Composicions i proporcions clàssiques.
- Voluntat realista: Es manifesta en els plecs del vestit, els complements i els relleus de la cuirassa.
- Nota: La part posterior de l'estàtua no hi és (no està treballada).
Material i Policromia Original
L'original era de bronze policromat amb colors vius.
Models i Transcendència Escultòrica
L'obra presenta un clar paral·lelisme amb el *Dorífor* de Policlet, seguint l’escultura clàssica. També mostra influència en l’estatuària funerària etrusca.
L'August de Prima Porta inicia una tipologia escultòrica imperial que posteriorment esdevindria el prototip de representació de l'emperador a tot l’imperi.