Paradigmes educatius i estils de socialització familiar
Paradigma Tecnològic
Procedent de la tradició positivista, defensa plantejaments científics, objectivables i de racionalitat. El fenomen educatiu és un mesurable i quantificable, com una activitat racionalment planificada, organitzada i regulada. Els defensors conceben l'educació social com una "tecn social" què pretén transformar la societat a partir del coneixement científic, amb l'aplicació de tecnologies educatives. L'educador social que té aquest punt de vista, està aferrat a les teories estudiades, observant els educants des de una distància ampla que li permeti ser objectiu i actuar segons els seus coneixements. Planifica sistemàticament les seves intervencions. El seu objectiu és anticipar el comportament dels altres per poder controlar-lo. Crítiques: - pretén estudiar l'individu des de lluny i objectivament - no preveu les variables situacions i contextuals de la intervenció.
Paradigma Crític
Basat en l'escola de Frankfurt i d'Habermas defensa que ni les explicacions científiques ni les metodologies emprades no són asèptiques ni objectives, el coneixement i l'educació són inseparables de la ideologia. Els fenòmens educatius són interpretats des de condicions històriques i culturals, han de procurar la participació social crítica i constructiva des d'una praxi educativa emancipadora. L'educació social, parteix del principi de col·laboració, intentant que les persones agafin les regnes de la seva destinació, amb dinàmiques d'alliberament i emancipació. La investigació ha de ser participativa, ha de fer-se des de la pràctica i ha de ser orientada a l'acció i a la transformació. L'educador social es decantaria per una situació somniadora de la realitat, d'una humanitat millor. Treballaria dia a dia amb els grups de sensibilització, dialogaria sobre el que s'ha viscut, els altres serien participants i ell un facilitador. Crítiques: - Perill d'excessiva politització - Falta d'objectivitat, distanciament.
Segons Valverde (1993)
Que el comportament sigui considerat normal o anormal i adaptat/inadaptat depèn del comportament i: - el context social - qui és l'individu que manifesta el comportament - qui és l'encarregat d'avaluar - quina distància hi ha entre el context social d'ambdós - quines conseqüències té el comportament, a qui o a què afecta. El concepte de normalitat es divideix en 4 criteris: - Críteri estadístic: quantitatiu, el "normal" és el freqüent, el que sol fer la majoria, mentre que l'altre extrem seria "anormal". No implica el valor de bo/dolent. - Criteri sociològic: el "normal" és el bo per al grup, el que és "moral, comportament concorde en valors..." El grup social normatiu és el que estableix normes i lleis per les quals es regeix una societat, dicta les pautes del comportament que es consideren "normals". - Críteri psicològic: Una persona "normal" és aquella socialment eficaç, satisfeta, integrada i adaptada a la realitat en la que viu. S'introdueix la subjectivitat de l'afectat, encara que continua la necessitat de la persona per adaptar-se al medi. - Críteri jurídic: el "normal" és allò legal: l'objectiu de la llei és la defensa dels ciutadans. La realitat és que els desfavorits sempre es veuen més afectats.
Estils de socialització familiar
En el procés de socialització d'un individu, el microsistema familiar ocupa un lloc privilegiat, si aquest és funcional, la probabilitat d'adaptació social positiva és més gran. El model tradicional de socialització familiar considera que els pares tenen diferents estils d'interacció que condicionen els tipus de relació pares-fills i les conseqüències evolutives sobre la conducta i la personalitat dels fills. A continuació exposaré les tipologies: (afecte i comunicació, exigències i control/altes, baix/democràtic, autoritari, permissiu, negligent). Les conseqüències dels diferents estils no es limiten a la infància, sinó que es prolonguen a l'adolescència i la joventut. - Democràtic: alta autoestima, competència i habilitats socials, autocontrol, recompensa a llarg termini. - Autoritari: baixa autoestima, manca de competència social, agressivitat, impulsivitat, heteronomia, recompenses a curt termini. - Negligent: pobre autoestima, baixa competència social, poc control d'impulsos, poca motivació, no respecte les normes, inestabilitat social, problemes de conducta. - Permissiu: alta autoestima, baixa competència social, conformitat amb els iguals, control pobre d'impulsos, poca motivació, maduresa, alegre i vital.